Unió de la Noblesa de l'Antic Regne de Mallorca

Em crec obligat a ampliar una puntualització històrica respecte a l'anomenada Confraria Balear de Cavallers de Sant Jordi que ja vaig apuntar a la meva carta publicada el dia 29 de desembre passat en aquest diari. Sense ànim d'endegar cap polèmica, que en tot cas no defugirem si és necessari en honor a la veritat històrica, deia que aquesta associació, creada el 1997 per fomentar la tradició i la cultura balear del cavall i afavorir la preservació de les races balears, no té cap nexe d'unió amb l'antiga Confraria de Sant Jordi, malgrat el fet que la denominació d'aquella pogués induir a error.

I com bé diu el seu president, el Sr. Miquel Àngel Serra Sintes, en una recent carta apareguda a la premsa, «el símbol de Sant Jordi és universal, es troba arreu d'Europa i a Àsia menor, i no és patrimoni exclusiu de cap entitat, institució ni societat», per la qual cosa tampoc cap entitat, institució ni societat no pot atribuir-se una història que no li pertany, com erròniament s'ha estat difonent, sense cap fonament històric. El Sr. Serra Sintes sembla que no coneix la societat estamental que va existir a Mallorca. Esmenta l'Allistament Noble de Mallorca del Sr. José Ramis d'Ayreflor, que és una obra de referència obligada per poder estudiar el tema, i també ho fa amb la del Sr. Pere de Montaner, Una Conspiració Filipista.

Ramis d'Ayreflor explica clarament les diferents categories socials dels relacionats a l'allistament de 1762, i l'origen i decadència de la Confraria de Sant Jordi, que va donar lloc a la posterior fundació de la SMAP. Per la seva banda, Pedro de Montaner, en el capítol III, analitza perfectament tots els grups socials dirigents que s'impliquen a la conspiració filipista. Em permet aclarir al Sr. Serra que la Confraria de Sant Jordi estava formada només per individus del braç noble i comet un error quan assegura el contrari.

Els nobles, cavallers, donzells i ciutadans militars de Mallorca eren tots els que integraven el braç noble i, concretament, els ciutadans constituïen l'estament menor de l'aristocràcia, exercien càrrecs públics per aquest estament, abans i després del Decret de Nova Planta, i eren admesos a les Ordres Militars Espanyoles, com a la SOM de Sant Joan, de la qual cosa n'hi ha infinitat d'exemples. N'hi ha prou de fixar-se en allò que exigia la Novíssima Recopilació, Llibre XI, títol XXVII, llei XXII, sobre les proves de noblesa, que entre moltes altres esmenta especialment per a Balears: «Els Ciutadans de Mallorca», igual com a Catalunya i a València, que els distingeixen dels altres estaments de la noblesa.

La cèdula de Lluís I sobre distinció de quatre classes de nobles a València, donada al Buen Retiro el 22 d'agost de 1724, i que per extensió afecta tota la Corona d'Aragó (per tant inclou Mallorca), intenta unificar els criteris de les diferents situacions nobiliàries del Regne de València i la Corona de Castella, i disposava que generosos, cavallers, nobles i ciutadans d'immemorial s'equiparassin als gentilhomes de sang i solar conegut castellans, i que els ciutadans insaculats amb oficis honorífics, a les ciutats de València, Alacant i Sant Felip, ho fossin amb els gentilhomes de privilegi. A Mallorca aquesta equiparació no es va produir, i es va seguir amb l'antiga denominació fins al Decret de Confusió d'Estats de 1836.

La prova de noblesa a la Confraria de Sant Jordi, té raó el Sr. Serra, s'obviava, ja que era notori qui pertanyia als diferents estaments de la noblesa, i n'hi ha prou de llegir les llistes dels cavallers que van pertànyer a aquella, publicades per diversos autors i també en el Llibre de Cavalleria de les Illes Balears. Esperant que hagi quedat degudament aclarida aquesta qüestió, el saluda atentament,