Cap problema

TW
0

Problemes? Tothom en té, pensaran vostès, així que sembla gairebé impossible que hi hagi novetats al respecte. Problemes? Tots caminem amb la nostra càrrega, i sembla impossible que hi hagi enlloc algú que no en tingui. Problemes? Cadascú té ben present la seva llista "des dels econòmics fins als de salut, els sentimentals i els del manteniment de la llar", tan indubtable com l'enteniment que viure és gairebé sinònim de conviure"hi. Problemes? Crèiem que la darrera aportació interessant sobre com afrontar"los van fer"la els psicòlegs que proposaren, per començar, canviar"ne el nom i que comencéssim a veure"hi "en comptes de problemes" situacions, oportunitats, desafiaments, en una hàbil maniobra que, la veritat, no ha acabat d'imposar"se en el món real, que no sempre coincideix amb el món on viuen els psicòlegs. Tot això, essent cert, ja és passat. L'Arco que s'ha tancat fa dos dies ha fet d'escenari del desembarcament de Problemarket, una "difícil de definir!" mescla d'obra, provocació, novetat, plataforma, crítica, projecte, anunci, virtualitat... que proposa fer dels problemes una mercaderia com qualsevol altra (com tot, en realitat), per treure'n tot el profit possible mentre no siguem capaços de trobar"ne la respectiva solució, perquè "en definitiva" els problemes es poden comprar i vendre i perquè comencem a superar el que n'hem fet fins ara: resoldre'ls, substituir"los o oblidar"los. Problemarket inclou un directori, obert als particulars i a les empreses (amb seccions d'addiccions, educació, amistats, salut física i mental, objectes i persones perdudes, mecànica, qüestions polítiques, esportives, delictes, temes de família, de treball, d'amor i sexe, de diners, d'autoimatge, de transports i un apartat d'altres), i proposa comerciar amb els problemes que cadascú tingui, bé oferint"los al mercat a l'espera que algú els compri o els llogui o mitjançant la creació d'una empresa on puguin cotitzar. També ofereix "per qui no tingui problemes, o no en tingui prou" màquines que els creen: des de La ProMachine DeLuxe SL 505 (capaç de crear 25 problemes per dia, i amb una vida útil de 125 problemes) fins a la més modesta ProMachine L 101 (4 i 20 problemes, respectivament). Cada directori dels esmentats n'ofereix exemples que poden indicar com rutlla el mercat, indicacions sobre com definir els problemes amb brevetat i precisió i com avaluar"los (en unitats PRO), com aplegar"los en una empresa pròpia (s'aconsella que compti amb un capital inicial superior a 7000 PROs diversificats en un mínim de 10 problemes), com reclamar"ne la propietat intel·lectual, indicacions per intercanviar"los amb altres persones o grups i una àmplia pissarra electrònica de cotitzacions, en temps real, de desenes d'empreses, entre les quals destaquen, en aquest moment, All Capone, futuremate, NoSolution.FOR, Problems R Us, Problems4all i Shark International. També s'hi inclou l'anunci d'un imminent grup de notícies sobre el mercat mundial de problemes, un concís resum històric de l'economia basada en els problemes i una completa agenda sobre els esdeveniments socials previstos per donar"la a conèixer en tots els mercats occidentals, a part d'una previsió "aparentment força acurada" sobre l'evolució del mercat de problemes prevista per als pròxims mesos i una borsa de treball per als qui hi puguin estar interessats. Provocació? Broma? Instal.lació digital? Problema en si mateix? Negoci amagat? Art efímer? Art crític? Art tocatardà? Una nova mena de publicitat? Què significa aquesta creació dels eslovens Davide Grassi i Igor Stromajer? Les preguntes que Problemarket planteja són massa urgents i massa profundes per aventurar"ne una explicació, i com tota obra d'art que en mereixi el nom, les úniques respostes vàlides són les personals i individuals. (Com els vertaders problemes, d'altra banda!). Vagin a www.problemarket.com i pensin en la munió de banalitats amb èxit que des dels traços dels neanderthals fins als dibuixos de Van Gogh, des de les fotografies antigues fins als olis cubistes s'han fet imprescindibles sense demanar permís a ningú. I sobretot, si hom pot treure algun suc dels problemes abans no els ha resolt, ni que sigui un fugaç somriure, no és això una veritable obra d'art?