Els bandolers a Mallorca

Trescant per llibreries he trobat Els bandolers a Mallorca (s. XVI-XVII), una meravella. És un llibre que no arriba a les cent pàgines, editat per El Tall fa cinc anys. Tanmateix, no n'havia tengut notícia. En el moment de la publicació em va passar desapercebut, potser perquè les editorials mallorquines actuen com aquelles mares que troben que ja en tenen prou posant el fill en el món. Que no se m'enfadin els editors, però la majoria, per falta de recursos o d'un mercat del llibre desenvolupat, publiquen llibres i se n'obliden. Insistesc, potser no poden fer altra cosa, perquè el suport institucional no preveu la comercialització del producte. Malauradament, a causa d'aquestes mancances estructurals, deuen passar desapercebudes, per al gran públic, publicacions força interessants. Els bandolers a Mallorca va editar-se amb el suport del Consell de Mallorca, de manera que podria donar-se el cas que se'n posassin a la venda cent, se'n regalassin quatre-cents, i els cinc-cents que falten per a sumar els mil d'una edició corrent, estiguin arraconats a qualque estança fosca. Si més no, aquest és el camí que solen seguir els llibres promoguts per les institucions. Que aquest, en concret, en pot ésser l'excepció? Ho desig de bon de veres. En el cas contrari "és a dir, en el cas que hi hagi un fotimer d'exemplars amuntegats a un soterrani", seria magnífic que un funcionari qualsevol, el més guapo de tots, els tragués la pols i prengués la iniciativa de fer-los arribar a les llibreries. Li don una mà: s'han de vendre a 7'21 euros (1.200 ptes), que és el preu que jo en vaig pagar. I trobaran comprador, si els llibreters consideren que, en el prestatge, entre un Planeta i un Nadal és convenient que hi hagi un bon llibre. Els bandolers..., està escrit en un llenguatge clar, i gairebé periodístic pel que fa a la valoració de la notícia. La descripció de les armes que aleshores s'empraven, la situació social que va afavorir l'aparició dels bandolers, la diferenciació entre colles de bandolers i banderies aristocràtiques, els enfrontaments entre Torrelles i Puigdorfiles o Anglades i Rossinyols o la relació de connivència entre part del clergat i els bandolers són alguns dels aspectes del llibre que enganxen el lector i el transporten a una Mallorca que li és desconeguda, però que li resulta familiar, fins al punt que la visualitza. El mèrit és del llibre. Els fets de sang no se'ns presenten aïllats del seu context més immediat ni d'un altre, de context, més general. Ben al contrari, el lector disposa d'una narració gradual dels fets que generaren els conflictes de referència, de manera que no té gaire dificultat per a retrocedir tres segles i percebre el glatir del present. L'enviliment de l'església era indescriptible. Na Pintora "preneu llum de na Pintora, la dita encara coeja!", que era la prostituta que va aconseguir la complicitat del bisbe de Mallorca en l'assassinat del jurista Jaume Joan de Berga, o el capellà Boda "que va arribar a comandar una banda de cent homes armats", en són exemples força significatius. Tanmateix, la violència afectava tots els estaments fins al punt que poden llegir-se coses tan significatives com aquesta: «El 15 de gener de 1643 enterraren Fra Pere Onofre Rossinyol, cavaller de Sant Joan. Morí de por a l'Almudaina on s'havia refugiat per fugir dels molts enemics que tenia». Les colles, com la de Selva o la de Sóller, actuaven amb impunitat total. I bandolers com el cavaller Francesc Axeló, Antoni Gibert a. Treufoc, Llorenç Coll a. Barona, Lo Tort Amengual o Lo Bord d'Alfàbia, eren coneguts, i temuts o respectats, per tothom. A qualque arxiu hi ha d'haver un romancer oblidat que ens podrà aclarir què en pensava la gent corrent de tot això. Almanco no hem de perdre l'esperança de trobar-lo. Un estremiment social tan profund ha d'haver provocat literatura, tot i que és possible que hagi estat censurada o voluntàriament oblidada a altres moments del passat. Des de Palma estant, escrivia l'inquisidor Godoy al rei Felip III que «son más de cuatrocientas muertes las que se han cometido después que estoy aquí (juliol 1616-maig 1619) con arcabuces y pistolas, alevosamente, y son tan ciertas las venganzas aunque sean de causas leves, que no hay quien tenga segura la vida... Mientras S.M. no enviare aquí un hombre derecho, no será rey de Mallorca». Ja ho he dit: al llarg del llibre s'encadenen els fets i els noms suggeridors. L'autor n'és Jaume Serra, un professor d'història.