Chenoa

La primera vegada que ho llegeixes no t'ho creus. Mires el calendari. No és 28 de desembre, Dia dels Innocents. Abaixes la vista al diari. T'ho tornes a llegir. Aixeques la vista. Te fregues els ulls. Ho tornes a llegir. Te lleves la suor del front. El diari, el diari s'ha trastornat. No pot ser altra cosa: «El Consell de Mallorca fa una campanya perquè na Chenoa vagi a Eurovisión». No pot ser ver. És massa hermós per ser realitat. T'aixeques. Amb el cor bategant a tota, voles cap a la papereria i demanes el New York Times, que és el diari de la Capital de la Projecció Exterior de la Nostra Cultura, i si és vera la notícia, ell se'n farà ressò. No goses mirar-lo fins que estiguis ben assegut a la butaca de ca teva. Puges corrents per les escales, per no esperar l'ascensor. T'asseus. Inspires. Expires. Inspires. Expires. Agafes una bossa de plàstic i repeteixes l'operació amb la bossa com un morral: inspires, expires. Te prens les pulsacions. S'estan normalitzant. Mires el Sant Pàmfil que tens sobre la televisió i li dones les gràcies per viure aquest moment. Mires la portada del Times de la ciutat preferida de Bin Laden. Jesús Déu meuet. És vera. Sis columnes: «the genuine government of Mallorca island for Chenoa Cutre-Eurovision Festival», amb les fotos de les màximes representants de l'autentiquíssim govern mallorquí, a les quals el NYT qualifica de «the mariantoniettes of the XXI century»: la presidenta Munar i la vicepresidenta Vadell. Et cauen les llàgrimes i el moc, de tanta emoció, talment com aquella de les olimpíades. Aixeques la mirada al cel, ras, però com si no el vessis i se t'allargàs la visió fins al Cel, el de Veres, l'Únic, i et sents amb Jesús i a Son Pare, escoltant un CD de Chenoa tots tres junts en perfecte comunió extrasensorial amb els despatxos terrenals del Pacte de Progrés que han fet possible l'únic i vertader Govern de Mallorca; potser notant una presència comptable que va anotant a l'inventari impressionant de realitzacions de la política cultural del Pacte de Progrés aquesta nova fita, aquest esdeveniment internacional, del món mundial, universal i extrasensorial. I en aquest sublim moment ho entens. Tot. La Veritat. Ells tenen raó. És, a la fi, gràcies Déu Meu per aquest moment, la Política Cultural Identitària Nacionalista, de Progrés i Ecologista. Hem d'aconseguir que Chenoa vagi a Eurovisión. Per què havies dubtat d'ells? t'interrogues cruament. És que no havies intuït que després de dos anys i mig de dissimular com si res no fessin, l'únic i vertader Govern de Mallorca havia de fer-se verb, en aquest cas substantiu inequívocament mallorquí (ja se sap: hi ha tantes maries, margalides i catalines com xenoes, a Mallorca) d'una manera tan rotunda com inapel·lable perquè milers de generacions futures no tenguin dubte de com se quadra un cercle? I ho entens tot. Entens com el vertader, i únic, govern de Mallorca, en la seva infinita saviesa, ha entès les necessitats del poble (tot i que, clar, el poble no sol ser conscient del que necessita, el pobre, tan analfabet com desagraït) i, per tant, anima els mallorquins a votar Chenoa com a representant nacional, televisiva, espanyola a Eurovisión; la qual cosa fa mallorquinitat quasi amb tanta intensitat com comprar ruïnes arquitectòniques perquè el Govern central hi faci cocktails (el primer en honor a Chenoa, per exemple, si l'aconseguim dur a Eurovisión?). Mires Sant Pàmfil i potser et demanes que per quins inescrutables camins el nostre únic i vertader govern i els seus aproximadament quatre mil càrrecs i assessors culturals (nacionals, ecologistes i progressistes) han decidit que tal fet serà, juntament amb el dia de l'amollada de coloms i l'himne de Sor Tomasseta, un dels eixos fonamentales en la Identitat del Poble. Però després reflexiones i entens que això no és cosa teva. Que si l'Església té doctors, què no han de tenir els nostres Guies? Cum Laudes a punta pala i ells sabran el que necessitam, aquí. I per això, encara que no ho entenguis, dones Gràcies al Senyor, al vertader i únic Govern de Mallorca i al PSIB, PSM, UM, EU i Els Verds que l'han fet possible, i a pesar que no saps molt bé com, t'adones a la fi que la Resposta a la cultura i identitat de Mallorca era, és, i serà per sempre més... Chenoa.