Saber llegir

No vull caure en la nostàlgia absurda de pensar que els temps passats sempre foren millors i que aprendre's de memòria lliçons era la forma més intel·ligent d'exercitar la memòria. De la meva època salvaria poques coses, una època de monges, càstigs, poc sentit comú, intolerància i tancament de mires. Vull pensar que aquestes mancances i un sentiment crític va ser la llavor d'un sistema educatiu que es va vendre com l'essència de la progressia. Ara que han passat els anys, l'educació dels nostres joves "per molts de nosaltres i per la majoria de professors" no és realment el que esperàvem. El desencantament a les aules s'ha traduït en un fracàs estrepitós de l'educació i en uns professionals que, juntament amb els policies, registren el nombre de baixes per depressió més alta de l'Estat. Els que ara posen el crit en el cel per la revàlida i la possibilitat de repetir curs, han planejat "de forma subtil i aparentment pedagògica" dividir els cursos entre els alumnes manco dolents i els que «per imperatiu legal» passen curs rera curs sense saber fer un «o» amb un tassó. I dic jo, per arribar a la classe dels llestos i els curts calia tanta reforma i tan discurs progressista? Precisament aquesta esquerra hauria d'haver passat per les aules i comprovar les condicions en les quals es troben els professors perquè les reformes educatives es fan amb el guix a la mà i no amb la nòmina d'un despatx. Ara arriben els conservadors amb la promesa de millorar el nivell, mentre en Zapatero amenaça amb mobilitzacions. Jo els demanaria que es posin mans a l'obra i no juguin més amb l'educació, amb la cultura pública perquè la privada i religiosa ja fa temps que la varen protegir.