Partido, partit i Joan Bauzà

Aquí, les dretes més militants es distribueixen en dues grans faccions d'un mateix partit, el Partido Popular. a) es partit; b) El Partido. En El Partido hi ha dues, diem-ne, sensibilitats: la dels filofatxes, admirables ultres que han renunciat a trescar les dreceres de la violència i s'avenen a la disciplina de partit "tot això que, sincerament, els hem d'agrair"; i els colons. Aquests darrers es distingeixen perquè tenen una missió en aquesta vida, una, diríem, alta missió: ocupar aquestes illes en nom d'Espanya. Així, aquestes illes serien un territori fronterer en el qual és menester mantenir un control estricte, per evitar que hi prenguin posicions forces hostils, en aquest cas els catalans i els catalanistas. Majoritàriament funcionaris, són els encarregats de garantir el compliment més estricte de la Constitució en allò que fa referència als drets de la llengua castellana, de vigilar que res no espipelli els drets dels castellanoparlants en la vida ordinària i molt especialment en l'ensenyament. D'altra banda, són grans defensors dels modismes propis, més enllà de l'estructura general de la llengua. Si accedeixen a llocs de govern, solen demostrar una constància irrefrenable en l'ús esburbat i parcial del bilingüismo. Els militants d'es partit també es divideixen, a grans trets, en dues branques: els lonostrers i els conservadors il·lustrats. Lonostrers "o lonostrerangos" en direm d'aquells que invoquen les arrels i les sabes de la terra, que s'enlairen en la mística de la forania i naveguen en les essències.