01/02/02 0:00
TW
0

La festa popular s'ha de viure per entendre-la; no es pot romandre impassiu davant una manifestació de cultura popular. Com la majoria d'esdeveniments, ens hi sentim atrets quan nosaltres en conformam l'essència, en som i ens en sentim protagonistes. Però a més, cal emplenar de sentit la festa: cal sadollar totes les encletxes de contingut històric, reivindicatiu, cultural, educatiu i festiu. Si no és així, la festa esdevé pura anècdota, una qüestió institucional, un clixé que cal perseguir. La festa ha d'esdevenir el triomf de l'essència vital, d'esclat rialler i renovat, de sentiment refermat i, alhora, engrescador de noves quimeres. I la festa mallorquina de Gràcia esdevé un magnífic exponent de tot això. Però a més, cal afegir-hi un gran mèrit que Antoni Torrens li ha sabut donar: l'acceptació, la compartició, la complicitat entre Mallorca i Barcelona. Els primers anys tot eren recels: uns perquè consideraven que desvirtuaven la festa, altres perquè havien perdut els referents festius d'aquests lligams; uns perquè consideraven els altres com a adversaris, altres perquè els referents que tenien dels primers eren més aviat carrinclons, atàvics i llunyans; uns perquè no es creien que la festa "quan és festa de bon de veres" és una confluència de factors emotius i vivencials, altres perquè consideraven que es podia aprendre poc de terres enllà. Sant Antoni a Gràcia ha romput totes les barreres i ens ha fet sentir ciutadans d'un mateix lloc, amb uns interessos semblants, amb unes il·lusions i unes esperances coincidents, amb unes arrels que provenen de la mateixa soca.

La nit de corrandes, jotes i gloses al Tradicionàrius "que vaig tenir l'honor de presentar i, a més, de dissertar sobre les cançons i gloses mallorquines" fou un vertader encert, ja que tots vàrem compartir el registre popular del llenguatge en la seva màxima expressió, i ens vàrem entendre! Vàrem connectar d'una forma meravellosa i tots entenguérem les gloses mallorquines i menorquines i les corrandes i jotes principatines. El sopar "la gastronomia és un component bàsic de la festa" d'arròs pobler esdevingué una garba feta de gavelles de pertot: ens vàrem sentir més part de la festa perquè ningú "ni autoritats, que n'hi havia, ni organitzadors, ni assistents" estava per sobre de res ni de ningú "un altre encert d'Antoni Torrens". El mateix vespre, el concert al Tradicionàrius a càrrec de Pla Forana i Xaloc, i l'endemà l'explosió de la festa amb l'encesa dels foguerons i el ball a la plaça amb els dos mateixos grups mallorquins. Al matí i a l'horabaixa gaudírem dels castellers de Mallorca i de Gràcia "posava els pèls de punta veure i viure aquella germanor entre la gent castellera", així com dels dracs, els grallers, els dimonis, els tamborers, els bastoners, els gegants, els nans i els xeremiers. Voldria referir-me, però, a l'actuació dels dos grups de música mallorquina: Pla Forana i Xaloc.

Al Tradicionàrius, ple de gom a gom, la música d'aquests dos grups va extasiar tota la gent: Pla Forana va sobtar amb les seves innovacions, amb el seu atreviment, amb la seva joventut, amb la seva perfecció, amb el seu domini sobre l'expressió musical; un grup que estam segurs que si segueix en aquesta línia esdevindrà una fita inexcusable en el panorama musical, des de qualsevol àmbit. Tanmateix, les mancances que s'endevinen al grup són tan subtils que el temps "i ben aviat" s'encarregarà d'esmenar. A la plaça, Pla Forana va demostrar que també era un grup de gresca, d'espontaneïtat, de saber connectar amb la multitud que demanava més i més. Els comentaris de tothom foren unànimement elogiosos i corprenedors. L'altre grup, Xaloc, va demostrar que té la majoria d'edat "fa més de deu anys que trepitja escenaris i places" i que sap en cada moment on es troba i què demana la gent. Al Tradicionàrius vàrem veure un Xaloc viu, alegre, creador, que sap connectar amb l'auditori; sempre és complex actuar en un recinte tancat, però quan hi ha seguretat i confiança, quan s'entreveu professionalitat, es crea aquell ambient, aquella complicitat, aquell enamorament que et fa sentir bé, a gust. I Xaloc enamora: vet aquí el secret de la seva renovada embranzida. Ha aconseguit, a més, un excel·lent equilibri instrumental que voldríem que perduràs molts anys, perquè ens oferirà nous i preciosos fruits. A la plaça, Xaloc, va demostrar l'experiència, el saber estar, davant una plaça on no hi cabia una agulla i on ni els balladors podien moure's.

Ens va sobtar les ganes immenses dels barcelonins a aprendre balls mallorquins "ja hi ha diverses escoles de ball", a sentir música mallorquina, a conèixer fets i gent de les Illes. Avesats com estan de sotmetre tot el que ve de les Illes a una ridícula qüestió anecdòtica, o folklòrica, alimentada per alguns personatges «estrambòtics» que, innocentment, cauen en el seu parany, els ve de nou la càrrega cultural que es desprèn d'aquests esdeveniments. I això només se supera a partir del treball seriós i constant, a partir de la coneixença mútua, a partir de refermar lligams i veure'ns com a ciutadans d'un mateix país. I el que més ens agrada és que Antoni Torrens fa que els vertaders protagonistes de la festa siguin totes les persones que, d'una manera o altra, participen en la festa mallorquina de Gràcia. Tant de bo que duri molts d'anys amb aquest mateix esperit!