Capellà i la feblesa del Pacte
Sol dir un dirigent d'un dels partits governamentals que en política, quan es comet un error, es paga durant bastant d'anys, perquè hi ha pànic a les rectificacions, de les quals es fuig com del dimoni i, per tant, el resultat és que, normalment, l'errada originària no tendeix a disminuir els seus perversos efectes amb el pas del temps, sinó tot el contrari: són cada cop més intensos i en no poques ocasions solapen la resta de decisions que puguin haver estat preses correctament. Això és el que li ha passat a l'autoanomenat Pacte de Progrés, que ell mateix, en la seva naturalesa originària, és una errada. Perquè es va fer de qualsevol manera: no només sense pactar seriosament res de programes (per això l'incompleixen tan alegrament amb la no-reforma de les DOOT) o preocupant-se exclusivament del repartiment de poder (objectiu fonamental), sinó, i això és el bessó, que es va fer sense consens en allò que és essencial: el mínim comú denominador de per què havia de servir el Pacte. Un important membre de l'actual Govern explicità al suprasignat i a un altre periodista d'aquesta casa, en la copa oferta als jardins del Consolat de la Mar després de prendre possessió, el seu sentiment: «A la fi ho hem aconseguit», digué. No «a la fi tenim la possibilitat de fer el que pensam». No: «Ho hem aconseguit». Una frase només. D'acord. Però prou significativa. Això ho explica tot. El poder era la fita. L'objectiu en si mateix. No l'instrument per desenvolupar un projecte alternatiu al PP, el qual, per altra banda, mai no ha existit. Això és l'errada original del Pacte i el per què tot ha sortit tort. No es tracta de com gestionen. La gestió tècnicament correcta se li suposa a qualsevol Govern. Del que es tracta és que un Govern, per ser sòlid políticament (i indistintament del color que tengui), ha de respondre, si és de diversos partits, a un mínim projecte ideològic i polític comú. I això, com que no ha existit mai, és el que passa factura i fa l'actual Govern del Pacte tan terriblement feble.
També a Opinió
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Ja es pot comprar la camiseta de les seleccions de futbol de les Illes Balears
- El PSIB calcula que amb el decret turístic del PP-Vox «27.000 habitatges de lloguer vacacional ja no es revertiran per a residents»
- La ‘germana’ sahrauí de Galmés
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.