Gràcies, Camilo

Gràcies, Camilo, per gairebé mig segle d'amistat, gràcies, Camilo, pels teus elogis per a l'edició que va realitzar Atlante, la meva primera empresa editorial, de Pasqual Duarte en català, traducció que va realitzar el meu pare, Miquel Serra. Gràcies, Camilo, per les teves dedicatòries boniques als diferents llibres que anaves escrivint; gràcies, Camilo, pel teu pròleg al meu llibre Miró y Mallorca. Record que quan et vaig demanar quant se t'havia d'abonar, vas contestar que «aquestes coses entre bons amics no es paguen ni es cobren». Gràcies, Camilo, pel teu desig de presidir les honres fúnebres del meu pare, representant la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua. Tenc presents les teves paraules: «Els escriptors hem de donar-nos suport»; gràcies, Camilo, per les moltes hores que vam viure parlant del diví i de l'humà; gràcies, Camilo, per les teves atencions al llarg dels actes del lliurament del premi Nobel, i molt, molt especialment, gràcies per aquestes línies que em vas enviar en uns moments difícils i molt durs per a mi i per a les empreses que presidesc: