La crisi

Era d'esperar. El pessimisme motivat per la crisi està arribant als centres de decisió turístics i immobiliaris. La por de volar per una banda i l'entrada de l'euro per l'altra anuncien que el 2002 serà un mal any. Ja queden molt pocs alemanys disposats a comprar-se una casa a Mallorca per una milionada quan no tenen doblers negres per netejar com passava abans de l'entrada de l'euro. El vertigen que sacsejà el cor de tot el món en veure avions encastant-se contra les Torres Bessones de Nova York tampoc no anuncia res de bo respecte de la propera temporada turística. De manera que tenim crisi. Enguany serà temps de molts de nervis i d'algunes llàgrimes. Però és dels moments dolents d'on es poden extreure les decisions més correctes de cara al futur. L'euro serà boníssim per a les Balears es miri com es miri. I no oblidem ara que ja era una veritable vergonya la venda de Mallorca als alemanys. També les moratòries urbanístiques ja deixaven molt clar que pel camí del boom del ciment no anàvem enlloc a llarg termini. I la qüestió més preocupant també és passatgera. La por de volar només durarà un any, que es pot aprofitar per reconduir la nostra oferta no tant envers la massificació com cap a uns serveis de cada vegada més qualificats. El que no ha de passar ara és la síndorme dels anys setanta, quan es tiraren els preus per terra i quedàrem amb el turisme d'esperdenya. Si els hotelers "i el sector immobiliari" saben mantenir la dignitat, la sitaució es reconduirà. Ha arribat el moment en què els responsables de la nostra economia demostrin que saben suportar una mala conjuntura aguantant la situació. Si això es fa, l'Europa de l'euro tornarà a quedar aviat meravellada per Mallorca.