Embafada d'euro

Les campanyes de conscienciació ciutadana, sobretot si es tracta d'una transformació històrica com és la posada en funcionament de l'euro, tenen l'inconvenient que després les institucions han de saber estar a l'alçada de les circumstàncies. La gent s'ha llançat als bancs demanant euros i aquestes entitats s'han vist estretes, començant pel mateix Banc d'Espanya, que demana paciència. Per fer les coses ben fetes, el servei de subministrament d'euros hauria d'haver funcionat a un ritme molt més alt des del primer moment. No es pot fer propaganda d'euros d'una manera tan aclaparadora per, després, deixar la gent bocabadada, començant pels comerciants. El concepte euro ha entrat amb bon peu, amb la gent entusiasmada, amb la fe europeista a cada cartera... però amb poquíssims bitllets els primers dies. I això és el que desinfla. Més que la festa de l'euro, estam vivint la festa de la cacera de la nova divisa de la Unió. Convendria que els bancs fessin via per habilitar tots els caixers. Convendria que el Banc d'Espanya fos més diligent a l'hora de repartir bitllets a una comunitat amb tantíssima d'activitat econòmica com la nostra. Si no, les queixes continuaran durant aquest període de transició de dos mesos, i és possible que fins i tot hi hagi persones que es considerin perjudicades. Esperem que no sigui així. I esperem, també, que l'euro no dugui aparellada una pujada de preus generalitzada. Però si el Banc d'Espanya, que també té responsabilitats en la política de contenció de preus, no ha donat resposta a les expectatives aquests dies, què pot passar després amb les pujades? Quin ordre hi posarà? Resem perquè tot vagi bé i amb els menors esglais possibles.