TW
0

Tenim motius per celebrar amb l'arribada de l'euro la desaparició de la pesseta, perquè la moneda que ara desapareix havia eliminat el sistema monetari de les Balears, el de les lliures, els sous i els diners. La nostra moneda l'havia creada el 1300 el rei Jaume II i això vol dir que quan l'any 1868 desaparegué, substituïda per la pesseta, ja tenia una història de 639 anys, mentre que la moneda espanyola només n'ha durat 144.

Amb l'euro recuperam una moneda europea i és una recuperació perquè la lliura i els diners també eren d'origen europeu. La lliura fou creada pels romans i la restaurà el pare d'Europa, Carlemany, l'any 779, que la implantà a Catalunya, des d'on arribà a les Illes Balears i a València.

Amb la Reial Cèdula d'Aranjuez, Carles III de Borbó, el 1768, va començar la unificació monetària als seus regnes establint que els aranzels judicials es pagassin amb una mateixa moneda. A la mateixa llei va prohibir l'ús del català en els procediments judicials i el seu ensenyament a les escoles. El Consell de Castella va dir que els motius per unificar la moneda eren els mateixos que hi havia per a la unificació lingüística i la imposició de l'espanyol. Ara, amb la implantació de l'euro, la història ens mostra que la unificació monetària no exigeix, com una cosa natural, la unificació lingüística. Els europeus compartirem la moneda i mantindrem la diversitat lingüística, consubstancial amb la cultura d'Europa.

I per això mateix, si circulen euros en dotze llengües diferents no hi ha cap motiu perquè el català, el basc i el gallec no puguin ser també entre les monedes encunyades per l'Estat espanyol.

Antoni I. Alomar Sus. Palma.