El batle de Maó tasta aquests dies, ben segur, els torrons més
indigests i acerbs de la seva dilatada carrera municipal. Polític
de notòria sensibilitat social, ja que no debades s'inicià en el
municipalisme com a regidor de benestar, ha fet una cosa inaudita,
electoralment parlant, que per mi mereix totes les consideracions:
guanyar-se el càrrec de l'alcaldia per si mateix, per la seva
pròpia força de lideratge, després d'un temps inicial de simple
usdefruit del càrrec per via d'herència. Vull dir que, a Menorca,
tots els polítics locals que han arribat a la més alta direcció
d'un ajuntament com a conseqüència d'una mena d'«ascens» inesperat
per dimissió o renúncia del titular a la llista; tots, dic, han
sistemàticament fracassat en els intents de revalidar-se a través
de les urnes. No ho sabria pas explicar amb un mínimum de
racionalitat ni, menys encara, d'erudició electoral, però el
fenomen és ben bé aquest que descric. Li va passar a Antoni
Salvador l'any 1991, després de ser batle de Ciutadella per
dimissió d'Antoni Orell, mai no explicada de debò, malgrat el
decenni llarg transcorregut. També ho experimentà Assumpta Vinent,
igualment a la ciutat de mestral, el 1999, després d'ocupar la
vacant forçosa, literalment crispada pels escàndols, de Gabriel
Al·lès. O Bernat Llompart, en es Castell. O, si voleu més claredat
encara: és el que li succeí, punt per punt, a Jaume Matas en la
desconsolada experiència electoral autonòmica de 1999.
En canvi, a Artur Bagur no li han anat així les coses. N'és
l'excepció plausible que l'ha projectat i consolidat. D'una etapa
d'alcaldia deixada en testament hològraf per Borja Carreras "un
càrrec, en definitiva, atorgat per l'antecessor, en una mena de
successió a títol de delfí" s'ho sabé guanyar personalment. I així,
ha esdevingut avui un primer edil recolzat pels ciutadans,
políticament sòlid, respectat pels col·legues i amb notòria
influència en els poders insular, autonòmic i estatal, a condició,
és clar, que hi governin formacions progressistes.
Ara, però, li ha tocat d'empassar-se mals tràngols, que li
amargaran el Nadal, com ara el sopar d'anit mateix. La ferida
oberta és encara massa descarnada com per eludir semblants efectes
sobre el marisc, els dolços i els torrons que avui pararan taula,
ben segur, a ca seva. El més demolidor dels tràngols, en efecte, és
potser el que li ha sobrevingut dijous, en què ha hagut de signar,
sobri i sense tremolar, la sanció contra l'arquitecte municipal. El
jutge instructor de la investigació interna li ha lliurat un
informe terrible, desolador, per a qualsevol governant. Em referesc
a aquells episodis en què un alt funcionari practica nepotismes i,
sota la greu, la sacratíssima responsabilitat d'haver d'administrar
la llei i els drets públics per a tothom, es descobreix que tramava
una xarxa oculta per al favoritisme, i fins per al lucre personal
irregular i refusable. Més o manco açò és el que constata
l'esmentat informe. Qui havia de vetllar, com a arquitecte
municipal, per l'estricte compliment de la legalitat urbanística; i
qui, fet i fet, exigeix al ciutadà adequació estricte a les lleis i
les normes, resulta que es féu construir un apartament amb piscina
en una finca de la seva propietat sense disposar de llicència
d'obres. A més, trepitjava amb repatània freqüència el marc de les
incompatibilitats a què està sotmès com a servidor públic, en
presentar a aprovació projectes que, encoberts per firmes d'amics
arquitectes de fora terme, havien estat redactats per ell mateix i
s'havien d'executar en el municipi de Maó. Tota l'honestedat que
hom suposava en aquest funcionari, s'ha ensorrat com un edifici mal
endreçat "vull dir bastit amb engany.
El decret de suspensió de sou i feina per vuit mesos ha quedat
signat. En la treva de Nadal, però, el senyor Bagur hauria de
meditar com acostumen en els bons cirurgians, per determinar si el
càncer ha quedat tot extirpat limitant-se al cap tècnic, o si la
salvaguarda de la salut de tot el cos demana amputacions més
radicals, malgrat que l'extremitat que s'hagi de mutilar sigui part
del seu propi cos. Heus ací els torrons acerbs que, enguany, s'ha
portat a casa en el lot de Nadal. Tanmateix, santa nit!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.