La premsa i els informatius de televisió han dedicat les darreres hores bona part de la seva atenció a la terrible situació d'Argentina. Ahir, escoltava un noticiari i he de reconèixer que vaig rebre una lliçó. La cadena privada que està en mans de l'imperi mediàtic de la dreta, aplicava el seu implacable «timing» de «pa i circ», és a dir, 50% per cent del temps informació, 50% per cent futbol.

Evidentment, seguint aquesta filosofia suposadament informativa, l'anàlisi de la situació a Argentina no el feien catedràtics, polítics, periodistes, sinó... futbolistes. Sortiren pràcticament tots. Jo sempre he pensat que es tracta de gent sense estudis, que ha guanyat doblers aviat i que no ha llegit massa més que els fulletons publicitaris dels cotxes esportius. Vet aquí que enmig de les entrevistes, un dels futbolistes aportà la millor anàlisi que es pot fer en set paraules. «El problema d'Argentina som nosaltres mateixos». Havia sentit (per suposat no als noticiaris d'aquesta cadena) tot el dia experts d'aquí i d'allà que es referien a la dictadura militar, als diferents presidents del passat, a De la Rúa, com a causes del problema. En definitiva, cada opinió aportava un responsable diferent. Tots havien fet el mateix: arribar al poder, enriquir-se sense pensar en cap moment en la possibilitat de resoldre els problemes dels ciutadans.

Faltava però aquesta visió molt més senzilla i profunda alhora. «El problema som nosaltres mateixos». Certament aquesta frase m'ha fet pensar. Tenim una tendència a pensar que els polítics, els governants en general, són els responsables del que ens passa. I la veritat és que hi poden influir, però sovint tenim el que ens mereixem. I si no, pensau en algunes de les darreres barbaritats que hagueu sentit. Quan el Govern estatal decidí que la tarifa elèctrica havia de baixar, tothom ho trobà sensacional. De fet per això ho fa el Govern, per pur electoralisme. Però ningú no pensa en les conseqüències d'això. L'energia elèctrica té un cost econòmic i un de molt més elevat, l'ambiental, que ens haurien de fer pensar sobre aquests increments tan espectaculars del consum. Poc pensar!! El polític bo és aquell que abaixa el preu de l'energia. Ningú no parla de reduir consums, de canviar els hàbits. Això sí que lleva vots. A nivell local, què vos pensau. A veure qui és el guapo que toma una casa il·legal en sòl rústic, o aturar de bon de veres la voràgine urbanística. O Palma, on el nefast José María Rodríguez ara vol gastar 9 mil milions que no té a fer més carreteres per dins la ciutat. No fos cosa que ens plantejàs reduir la circulació de vehicles privats. Aquesta no li perdonaríem. Ja ho diu el filòsof futbolista. «El problema som nosaltres mateixos». Després d'això, promet que mai més reclamaré que posin llibres als concessionaris de cotxes perquè els jugadors puguin tenir accés a la cultura.