L'efecte tango

«La vida és un tango, i qui no l'entén, un pardalango». A Ciutat, aquesta coreografia de cartró-pedra, que pareix un decorat, la plaça de la Sang, cada dia (fins i tot ahir, l'aniversari d'un espanyol que esdevingué campió del món de salt d'altura), és punt de concentració de Crits-men's "quin betlem, quin betlem!", homes/dones Crist (que és una cosa diferent a ser cristià). Potser és el betlem més actual "quant a la proliferació més alta d'innocència per metre quadrat de Mallorca". I són com els argentins, sense saber què és un xec; però sí, un pa-amb-oli. Sense saber què és una visa; però sí, una llonganissa. Sabent 'lo' dura que és la dict-endur-a i 'lo' aviat que torna el Kapital, que és qui promociona el Nadal. I... «Dios le bendiga, feliz Navidad!», que deia aquell que estava destinat a vendre mòbils. I un mòbil, com un diamant, és per sempre; com qui dir, per ara mateix. No com Argentina que és per als cucs de cada dia. Ja ho cantava Santos Discépolo al tango del Cambalache, quan G. Bush Sr. volia un Nou Ordre Mundial. Llàstima d'Argentina aquest Nadal! Ni Bin Laden ha agafat, aquell pardal!