Patriotisme Constitucional

Ara, en aquestes altures es recorden de la idea d'Espanya, ara s'atreveixen a parlar de pàtria i a posar en entredit això de les «nacionalitats» diverses; ara justament, quan fa anys que l'educació està en mans de nacionalistes que impedeixen l'ensenyança en castellà i que neguen la idea de pàtria comuna espanyola; ara quan ja ni Déu no parla d'Espanya ni es declara espanyol, no sigui que el marquin amb la creu de l'ostracisme; ara que duim 25 anys parlant de país i no de nació o de pàtria; ara que els únics que es poden declarar orgullosos de la seva pertinença i de la seva pàtria són els «nacionalistes» diversos, bascs, catalans etc; ara que l'exèrcit diu que ja no apareixerà més en els actes institucionals del 31 de Desembre, fart que la delegada del govern, del PP per cert, sigui incapaç de controlar una dotzena de vociferants jovencells que criden independència i que insulten la policia i l'exèrcit; ara que el PP Balear té elements com són el Sr. Font o el Sr. Rotger, que ningú no pot entendre què fan en el PP en lloc d'estar a UM; ara que la dreta «centrada» parla d'acostar-se al PSM; ara que cap jove no vol fer-se militar, ara que els qui es declaren patriotes i orgullosos de ser espanyols som quatre gats; ara, precisament ara, el PP, ens parla de «patriotisme constitucional», d'una Constitució que no se celebra més que institucionalment, i d'una pàtria en la qual, desgraciadament, pocs creuen ja, ara ens vénen amb aquestes... Francament, és per enviar-los a un lloc poc recomanable.

Començ a pensar que els únics grups que no són hipòcrites ni oportunistes són precisament els independentistes, com ERC o com els del Lobby, o com els del PSM, aquests almenys sempre han dit allò que volien, no han enganyat ningú ni han vengut amb ungüents miraculosos, ni amb pedaços calents a una malalta terminal, anomenada Espanya.