Aquest és el títol que Gregori Mir "el responsable de la iniciativa de la publicació" ha donat al volum que recull vuit treballs de Joan Mascaró sobre els llibres sagrats de l'Índia, amb el doble propòsit de contribuir a un millor coneixement de la seva obra de lingüista i traductor, especialitzat en sànscrit i pali, i també, eventualment, el d'estimular l'interès per les escriptures hinduistes i budistes "i tota la literatura que les acompanya" que el professor Mascaró, estudiant a Cambridge i ensenyant a Oxford, tant va estimar.
Si tenim en compte que "com m'ha comentat l'amic Sam Abrams" la figura i l'obra de Mascaró encara són menys conegudes al Principat, Diàlegs amb l'Índia compta amb l'avantatge de ser una edició conjunta de Proa, del grup d'Enciclopèdia Catalana, i de l'editorial Moll, col·laboració editorial de la què cal esperar una millor distribució per tots els àmbits dels Països Catalans.
Per les circumstàncies que després explicarem, dos sols d'aquests treballs varen esser originalment escrits en català: L'Orient i Ramon Llull, publicat a la revista La Nostra Terra, l'any 1934, i una traducció del cant XI del Bhagavad-Gita, acompanyat d'un breu exordi explicatiu, publicada a Barcelona l'any següent i també reproduïda a La Nostra Terra el mateix any. La resta, els seus estudis introductoris a les seves traduccions del Bhagavad-Gita, els Upanishads i el Dhammapada, més el pròleg a Lamps of Fire i dues conferències, són tots posteriors a la seva instal·lació definitiva a Anglaterra i a l'adopció de l'anglès com a instrument de treball intel·lectual i literari.
De fet la seva relació amb la llengua i amb el país va començar molt abans "la seva gran facilitat pels idiomes li va permetre treballar de molt jove al Consolat britànic a Palma" i va esser definitivament reforçada, quasi podríem dir que segellada, quan l'any 1926 el financer Joan March, en Verga, natural com ell del poble de Santa Margalida, li va proposar que acompanyés el seu fill major Joan a estudiar a Cambridge.
Degut a les seves conviccions democràtiques i catalanistes i a la durada del règim franquista "però també per la seva incardinació en el món cultural britànic", sembla que una eventual tornada definitiva entre nosaltres ni tan sols va poder plantejar-se. Les seves grans traduccions, publicades en les edicions de butxaca dels Penguin Classics, The Bhagavad-Gita (1962), The Upanishads (1965) i The Dhammapada (1973), malgrat hagin estat considerades massa literàries per alguns erudits puristes, pertanyen en definitiva a la cultura en llengua anglesa.
Tanmateix, gràcies a les traduccions al català d'Isabel Abeyà, també estan a la nostra disposició. Sense oblidar tampoc que el seu anglès tan senzill i cristal·lí no hauria de ser cap gran inconvenient per a ningú que n'hagi estudiat una mica, pels motius que siguin, que també poden ser intel·lectuals.
Sens dubte, la seva figura intel·lectual i les matèries a les quals es va lliurar, ens han caigut un poc esquerra mà durant decennis. Però ja és ben hora que recuperem i ens aprofitem de la seva contribució. La recent aparició de Diàlegs amb l'Índia, acompanyada per una documentada presentació de Gori Mir, és una altra bona oportunitat per a fer-ho sense més dilacions.
