I l'alegria?

Aviat serà als nostres cinemes Kandahar. És un lloc que molta gent avui podem situar en un mapa: s'ha convertit en el darrer bastió del règim taliban a l'Afganistan. La pel·lícula, del cineasta iranià Mohsen Majmalbaf, explica la història d'una jove periodista afganesa refugiada al Canadà que retorna al seu país a rescatar la seva germana: el retrat d'un país on les dones pateixen humiliacions extremes sota un llosa de tela majoritàriament de color blau cel dita burka. Una situació delirant que la nostra progressia ha denunciat en els darrers anys, mesos i ahir mateix a Palma. Des de fa una setmana podem veure imatges de rostres somrients de dones que es manifesten als carrers de Kabul amb la burka alçada a la manera d'un vel, a cara descoberta: només els mitjans de comunicació se n'han fet ressò i han mostrat imatges d'allò que és obligat a amagar-s'hi a sota. Hem vist l'altra cara d'un poble devastat: dones contentes, amb una alegria tan bella per fora com per dins. Acostumats a veure un territori on la humanitat s'hi descompon sense aturador, tenim ara els rostres nets i polits d'unes dones que encarnen el bo i millor d'un futur esperançador. I aquí, concretament això, qui ho ha celebrat públicament? Tenim batlesses, pintores, directores generals, diputades, escriptores, periodistes, Institut Balear de la Dona, conselleres, actrius, tenim tres presidentes en els consells insulars i no tenim una manifestació pública d'alegria de la progressia que ens havia de mostrar una nova manera de fer les coses. M'agradaria veure/llegir com les dones del meu país, les que són cada dia als nostres mitjans, celebren el fet acudint juntes a l'estrena de Kandahar. Necessitam també imatges en positiu.