TW
0

Un dels efectes col·laterals de les tempestes de fa dues setmanes ha estat posar de manifest, per mil·lèsima vegada, les grans diferències que hi ha en la majoria progre-nacional-ecologista. A pesar del que sempre diuen, els que la gaudeixen en els despatxos: que són de matís i que a més la diversitat enriqueix el debat intern, la veritat és que quan se veu, com ara, el xoc ideològic, no hi ha riquesa de debat que valgui. És com el dia i la nit. Ara ha estat això de les platges. Ja saben, que la consellera d'Els Verds a Medi Ambient, Margalida Rosselló, digué que això de regenerar platges artificialment no li agrada i que informaria negativament davant qualsevol proposta en aquest sentit que se rebés a la conselleria. S'hi oposà, igual que un director general seu que, més contemporitzador, digué que «recuperar» (no regenerar) arena seria assumible, però mai a través del sistema que demanen els hotelers i que proposa el ministre de Medi Ambient, Jaume Matas, de xuclar arena amb un vaixell, del fons de la mar, i tirar-la sobre les desaparegudes platges. Aquest sistema és el que més erosiona, perquè altera la regeneració natural. Quan hi ha mala mar són les primeres platges que desapareixen. Quan hi ha temporals, tan bèsties com el patit l'altra setmana, no en queda ni el record, de les platges. Per tant és un sistema car, perquè s'ha de refer constantment, i a més és terriblement agressiu per al medi ambient. Però és el més ràpid. I el que vol el sector turístic és tenir platges, com sigui, per a la temporada pròxima. Si no n'hi ha, se pinten. El Gover balear, que se diu progre"nacional"ecologista, se suposa que hauria d'estar més a prop de les tesis ecologistes que no de les empresarials turístiques, però no. Vet aquí que divendres, el neoconseller de presidència Antoni Garcías (neo perquè sense barba no només pareix més jove del que és, sinó que adopta un new"look que ja l'allunya estèticament dels ecologistes barbuts, quedant així més en sintonia amb la política que fa el seu partit) rectifica els pobres verds del seu Govern i s'alinea clarament amb les tesis arenosa"regeneracionistes del PP, UM, hotelers, empresaris, Matas, i etc. Políticament, és una derrota clara de l'ecologisme. De fet és una humiliant rectificació de Rosselló. I és que si una cosa té el PSIB és que humilia Els Verds com ningú. Ara que igual és que els ecolós són també una mica masoques: per ventura és que els va la marxa dura. O que tenen Pegamento a les cadires que els hi aferra de tal manera que d'allà no hi ha qui els mogui. Una de dues. En qualsevol cas el que palesa políticament l'afer arena és que el pacte entre PSIB i UM és ferm i que arracona les «desviacions radicals» d'Els Verds i, potser també, d'EU, perquè no afectin la imatge general del Govern i del Pacte. Cavallet quan eres jove... li podrien dir a aquesta majoria progre"nacional"ecologista que se manifestava rotundament contra l'agressió que significava la «nefasta» política del PP de crear platges artificials. Que han canviat d'opinió? Noooo... no s'ho pensin. D'això se'n diu «responsabilitat», sentit de «país» i de «governabilitat». Comandera? Nooo... Governabilitat, no s'equivoquin.

Però si només fossin les platges... Divendres, el president de la Comissió Insular d'Urbanisme, Rafel de Lacy (UM), feia un cant al model tradicional de turisme de masses de sol i platja (el real, per altra banda) que contravé essencialment tot allò que han defensat sempre els que ara governen. Clar que mentre que Lacy i UM ho tenen clar, els del Govern... Jarabe de Palo: tot depèn. Un dia s'han de reduir turistes, un altre s'han de fer campanyes perquè en vénguin més... Mentrestant, Els Verds que aspiraven a efectivament reduir turistes per possibilitar el descobriment de la pedra filosofal anomenada «sostenibilitat» (no demanin què és, això, i noooo, no és que ells se sostenguin com sigui en el poder) veuen com estan en un Govern que no rectificarà UM (he, he, he...) i en el qual ells pretenen posar-hi un granet d'arena ecologista sense adonar-se'n (o adonant-se, la qual cosa seria pitjor) que estan enmig d'una enorme extensió d'arenes de les «movedizas», de color gris ciment, que els van xuclant per avall a poc a poc.