Efectes positius de la ventada

Segons informació apareguda al Diari de Balears, el Govern ha començat com a mínim a debatre la possibilitat de crear una plataforma de mitjans de comunicació públics, amb la ràdio com a primera fita. De fet, en una reunió a la qual assistiren un grapat de consellers i alts càrrecs es va parlar de la necessitat d'impulsar fins i tot un model audiovisual. Ara resultarà que no tots els efectes del temporal han estat negatius. Perquè el que no em puc creure és que no hi hagi un motiu meteorològic, un cap de fibló, una ona gegant, o qualsevol altre que hagi copejat la consciència dels nostres governants autonòmics, per un canvi tan sobtat. La veritat és que la utopia de l'any 1999 s'ha estavellat en moltes ocasions amb una realitat molt més complexa i caparruda. Tothom es manifesta a favor de la protecció del territori, del transport públic, tant com de la pau, però d'aquí a perdre un sol dret edificatori, o haver d'agafar el bus... Vull dir amb això que no sempre la inacció d'aquest Govern ha estat fruit de la incompetència o manca de voluntat, sinó que el despertar del somni utòpic ha estat de cop i volta una realitat que no sempre ha permès pensar en demà. L'avui, malauradament, és l'únic que importa en política. I tots en tenim la culpa. Cauen 100 mil arbres, i volem sentir immediatament declaracions dels polítics amb la solució miraculosa. El que demana una mica de temps per pensar, per estudiar la qüestió... és un mal gestor públic. «Volem demagògia, però ja!». I ja no en parlem si, a més a més, aquest polític vol aplicar mesures de recuperació a mig termini, perquè seran definitives i més barates. «Ni parlar-ne». «Volem demagògia, però ja!». Tapau el forat com sigui, fins que torni a venir la tempesta. Per tot això, em sorprèn positivament que algu hagi estat capaç de convèncer els polítics de la importància de deixar per uns minuts el dia a dia i mirar una mica més enllà en qüestions de comunicació. Balears ha entrat en el segle XXI amb les mateixes incongruències que ha patit els darrers anys. La renda per càpita ens omple tant la boca i el cervell que no hi ha espai per a la cultura, la creació i tot allò que en definitiva no permeti especular. Una plataforma pública de comunicació, una corporació balear de mitjans audiovisuals és un repte ambiciós que ens permet somniar per un moment en una producció de qualitat, en la vertebració del país, i a no ser sempre els darrers. De moment, les experiències radiofòniques de l'administració són insuficients, i sobretot inconnexes i fruit de la improvisació. Una ràdio ben feta no costa més que dues campanyes publicitàries tan impactants com la de la Conselleria d'Innovació Tecnològica. Sí, aquella que ens recomana el ventall per estalviar energia mentre el mateix Govern no atura un creixement urbanístic que dispara el consum un 7% en un any. Avui no parlarem de les complexitats, perquè no vull posar més emperons dels que posaran altres amb més interessos, i per tant de moment em quedo amb el regust d'una iniciativa de reflexió que va més enllà de «l'avui». De fet, un dels motius que els assessors polítics del nostre president, i d'anteriors, han fet valer per oposar-s'hi és que «i si després vénen els altres què?». «Nosaltres ho muntarem i ells ho aprofitaran». Això és el que entenen de la qüestió, i el que estimen d'aquesta terra. Sort que el director general de comunicació, el que defensà fins al darrer moment el gran conseller Josep Antoni Ferrer, no sembla entusiasmat amb el projecte. Això pot ser una garantia d'èxit. Queden tantes coses per fer, com diu l'adjudicatari habitual de la publicitat audiovisual...