La pseudodemocràcia espanyola

Tot i l'evident consolidació del sistema democràtic a Espanya, encara resta molt temps perquè poguem afirmar que Espanya és una democràcia amb majúscules. Òbviament, el funcionament de les institucions és demòcratic, vull dir amb això que tothom accepta més o menys «les regles del joc». Tanmateix, això no vol dir que les institucions s'hagin amarat de l'esperit democràtic fins al moll de l'os, ben al contrari. Hem pogut comprovar amb tristesa que l'arrelament profund de l'esperit i comportaments democràtics són encara una utopia, Illes Balears incloses. No em vull referir als casos de corrupció actual (Mapau, Gescartera), ni als del passat recent (Filesa, GAL, Túnel de Sóller, etc.), veritable insult a la ciutadania, sinó a la baixa talla moral que es desprén del funcionament de les institucions. Un exemple ben recent és el de la politització de la justícia, exemplificada en l'assignació de la instrucció del cas Mapau a un magistrat proposat pel PP, o en les desavinences recents per nomenar membres del Tribunal Constitucional. La separació dels poders legislatiu i judicial és una pedra angular de la democràcia. Els partits polítics "vaja quin altre exemple d'esperit democràtic!", passen de ser instruments al servei de la ciutadania a impermeables macroestructures de poder al marge dels ciutadans. Fa ben poc hem pogut comprovar com el Govern central negava la financiació per construir carreteres al Govern balear. La suposada raó era que s'havia acordat un model (autopistes), però en canviar aquest pla per un altre (desdoblament) no es podia mantenir l'acord. Això implica que: 1) Els ciutadans que més contribueixen en percentatge a les arques de l'estat no podem disposar de doblers per a infraestructures, i 2) que ni tan sols tenim dret a decidir quines infraestructures volem! Òbviament, la vexació a què ens està sotmetent Madrid és impresentable. Però el pitjor és que el portaveu del partit més votat pels balears, enlloc de defensar els interessos dels seus votants, recolza la posició del Govern central. I el més irritant és la naturalitat amb què s'accepta aquest comportament partidista. El fet és que sembla d'allò més normal que les institucions de signe contrari es faran la traveta, com és ara el cas de Madrid amb el nostre Govern. Pens que és hora de denunciar, no només les quantioses injustícies comeses en nom del partit, sinó aquest menfotisme tàcit dels qui sembla que quan puguin faran el mateix. Òbviament, en una societat madura aquestes coses no passen, però, si es donàs el cas, la reacció seria automàtica. Aquí no, en aquesta pseudodemocràcia, el sentit de la decència i l'ètica política són incompatibles amb el funcionament ordinari (mai millor dit) de les institucions. Quan arribarà el dia que un partit es posarà d'acord amb un altre en benefici del conjunt de la societat? Quan veurem un polític lloar la feina d'un altre de signe contrari? Quan hi haurà un autèntic esperit de col·laboració entre institucions governades per partits diferents? És per ventura impossible, demanar això? L'altre dia, al Parlament britànic, un conjunt de diputats laboristes varen promoure una moció contra el Govern del seu partit per aturar l'acció a l'Afganistan. Aixo va encetar un debat entre diputats del mateix partit. S'ho poden imaginar a Espanya?