Ferran Aguiló14/11/01 0:00
TW
0

Què podia esperar si el dia em començà amb un virus enviat pels Verds d'Eivissa; el sircam, un malèfic intrús, capaç d'enviar-se automàticament a totes les adreces del teu llistat. Una putada, en poques paraules, però una putada quasi sempre involuntària que ens converteix en còmplices exponencials de no sé quin tèrbol interès. Però, evidentment, aquest no era el tema del meus dimarts de Parlament. Això si, vaig aprofitar l'ocasió, ara que «encara» el tenim per aquí, per advertir al verd, senyor Buades, del que feien els seus ordinadors, amb una autonomia digna de la senyora Munar.

Després de la magnitud del debat de la passada setmana, ahir, el nostre mini-senat, pareixia una bassa d'oli. Moltes absències, tantes que la llentarneria anava fent comptes i recomptes: 25 del PP per 25 del Pacte més el senyor Crespí, que votava, però el grip que arrossegava l'impedia ser-hi (la veritat, tampoc hi havia molta diferència amb la resta, molts dels quals només hi són per votar a l'ordre del cap de files). L'eufòria quedà diluïda per l'aiguat, llevat del senyor Rodríguez, responsable dels recursos hídrics d'aquesta comunitat, que anava content "amb prudència, però content" per la bona resposta dels «seus» torrents. M'entimà un axioma de difícil comprensió: «els torrents hi són per desbordar-se i la nostra tasca consisteix en impedir-ho en nuclis urbans». Però ens queda, a ell i a molts, el dubte de si les desgràcies passades serviran per a no repetir estupideses del tipus construcció sobre el litoral. No ho crec, perquè el benefici compensa el risc, malgrat seria vergonyós que, a més, demanassin suport econòmic institucional.

La resta de la sessió només era el vermut de la proposta de resolució de la comissió investigadora del cas Formentera (Mapau, en la intimitat). Tres rostres per a un documental: el moviment cansí dels mostatxos negres destacats sobre la cara empalidida del senyor Cardona, la seriosa presència del senyor Pastor amb pretensions de fredor i distància, i el menyspreu suficient del senyor Jaén Palacios. Tres rostres per a tres rols que ara toca repartir-se en una perfecta estratègia de defensa judicial. Només un lapsus, petit però revelador: el representant del PP en aquest ballet d'acusacions (sortí la presó de Guadalajara, Guillem Vidal i no sé quants de cadàvers polítics més) definí el filtrat d'informació, acusació particular, comissió d'investigació... com a trama de l'esquerra, però li escapà que aquesta era la «otra» trama. Ja és molt si reconeix que, per a assegurar l'escó formenterí al senyor Matas, el que es dissenyà va ser una trama i no un pla de foment del vot institucional.