TW
0

A les eleccions autonòmiques passades, les de 1999, hi hagué un nombre relativament considerable de vot que podríem anomenar com «col·lateral». És el que va cap a opcions sense la més mínima possibilitat d'obtenir representació. Sobre el total de vots són pocs (uns 15.000 vots aproximadament), però representen una part sociològica del votant, aparentment desenganyat d'altres partits que troben un refugi temporal en aquestes opcions i que, presumiblement, acaben després en no pocs casos per anar cap a l'abstenció. De tots aquestes opcions, l'única que aparenta tenir unes característiques diferenciades, dins de la modèstia, és ASI, partit que pareix aconseguir tenir una representativitat no «terminal» (com els altres) sinó per si mateix, almanco augmentant percentualment molt el seu vot entre 1995 i 1999. La resta són opcions que pareixen destinades a esvair-se. A unes eleccions apareixen amb un nom, després amb un altre i un dia, sense que ningú no s'adoni, desapareixen. En principi, els partits establerts, que tenen representació, menyspreen aquest vot. En principi. Però n'hi ha que són prou vius com per no fer-ho. Que saben que aquest tipus de vot pot ser bo per als seus interessos. En aquests moments se podrien estar muntant operacions tendents a actuar sobre aquest univers per activar-lo en benefici propi. Per una banda se coneix que UM cerca arribar a acords amb candidatures municipals independents de dreta a diversos pobles. Se tractaria de crear un tipus d'atracció cap al partit de Munar que el fes veure'l com quelcom «útil». És a dir, que maneja poder, doblers, i que, per tant, ha de ser l'interlocutor normal d'aquestes grupuscles (desencisats del PP) que aïlladament no representen gaire, però que si se'ls ajunta i s'aconsegueix activar-los perquè canalitzin vots cap a les eleccions autonòmiques en una sola direcció, poden representar, per un partit com UM, una injecció de vot gens mensypreable. En aquest sentit, el nomenament de José María Rodríguez com a secretari general del PP ha estat una agradable sorpresa per als interessos d'UM a la Part Forana. Creuen que així la seva operació d'incidència en aquests àmbits dretans s'incrementarà, a causa del fet que el «partforanisme» del PP quedarà sota sospista amb una direcció (Matas-Rodríguez) tan palmesana. Per altra banda, UM tira esca també dins la radicalitat nacionalista, cercant agafar una certa imatge per aquest costat, i en aquest sentit s'han d'entendre les aproximacions a gent que enrevolta el nom del Lobby per la Independència. Aquest àmbit del nacionalisme radical, a Balears no és numèricament molt important. Políticament, a més, és producte d'una successió de crisis i divisions constant del vot que originàriament se n'anava al PSM, que després va fer néixer ERC, posteriorment s'escindí entre aquest partit i el PI, i més tard en part es mantingué amb els de Carod-Rovira i la resta navega entre plataformes com el Lobby, Alternativa per Mallorca o per enlloc. La part més gruixada d'aquest sector podria estar, ara mateix, en el punt de mira de l'Operació Antich. És una cosa estranya, cert, que l'independentisme aquest pugui arribar a acostar-se a una operació política el representant de la qual, Francesc Antich, se refereix al govern central com «nacional» o «de la nació» (així ho va dir diverses vegades en el passat Debat de Política General), però a vegades les coses són així d'estranyes, en política. De moment, el cert i segur és que hi ha converses, que hi ha càrrecs, i que no és gens descartable alguna (relativa) sorpresa per aquest cantó. No consta res concret però qui sap si, per exemple, una incorporació d'aquelles testimonials i simbòliques (el darrer de la llista, per ventura) d'algun nom de pes donaria a la candidatura d'Antich el 2003 la pàtina necessària de nacionalisme fora de cap dubte. S'ha de repetir que totes aquestes bosses de vot no són gaire importants per si mateixes, però poden tenir un efecte multiplicador i arrossegador. Això és el que, precisament, estarien cercant tant UM com l'Operació Antich, cadascú pel seu costat.