Quadern de viatge

TW
0

Divendres, 2." Terrorisme és una paraula, la definició de la qual no abasta tots els matisos possibles. Així, alguns diccionaris accepten la limitació conceptual que es tracta de la utilització de la violència, d'una manera sistemàtica i sovint indiscriminada, en la lluita social i política. Es podria deduir que la seva pràctica ha de ser per acció, no per omissió, i que el seu ús prové de grups o col·lectius marginals i que mai no s'exerceix des dels àmbits de poder estatal. Sigui com sigui, estic segur que hi ha moltes i diverses formes de terrorisme. No estic segur, però, que la pitjor i més cruel es practiqui sota l'aparença bèl·lica. Ni tampoc que sigui la que produeix més víctimes, tot i la seva espectacular escenificació. Malgrat els interessos polítics dels governs, no tots els terrorismes són iguals, ni tots tenen el mateix tractament, legal o mediàtic. Dos exemples recents il·lustren el significat del que intent aclarir. No faré diferències quant a la seva brutalitat, però sí pel que fa a la seva impunitat. Els Estats Units d'Amèrica han estat víctimes d'un atemptat terrorista que ha ocasionat no menys de cinc mil morts. Cada una d'aquestes persones mortes és insubstituïble. La vida de cada una d'elles és única i ningú, ningú, no té dret a segar-la. Cada vida és un univers d'una riquesa excepcional de la qual cap altre home ens pot privar. Hi ha també les famílies de les víctimes, les quals difícilment es refaran d'una pèrdua tan dolorosa. Perquè la vida de cada un de nosaltres afecta altres vides, altres projectes vitals, altres trajectes sentimentals. La ferotgia i barbàrie d'uns folls sota la coartada de déu i de la religió no té cap justificació possible. La vida de cap innocent no pot estar amenaçada per qüestions ideològiques o religioses, ni aquí, ni enlloc. Cal recordar, això no obstant, que l'estat que és ara víctima, fou botxí en múltiples ocasions, practicant el terrorisme en tots aquells països en els quals els seus interessos econòmics, els de les seves multinacionals, perillaven, especialment a l'hemisferi sud. Mitjançant organitzacions criminals que actuen sota l'empara d'una dubtosa legalitat, han assassinat, instituït règims totalitaris, derrocat governs democràtics i tot això, amb independència de les definicions, també és terrorisme. És cert que la resposta a una injustícia mai no pot ser un acte injust, però no és sensat esperar una actitud assenyada de qui es troba en el límit de la desesperació i no troba aixopluc en cap justa llei, perquè l'agressor és qui administra la llei. Un aspecte definitiu en tots aquests afers és el tractament informatiu que se'ls dóna. Molt sovint, el que anomenen informació no deixa de ser un programa de propaganda ben dissenyat per tal d'influir en l'opinió pública més enllà de la seva pròpia capacitat d'anàlisi. Tanmateix, no és nova la tècnica d'influir en les persones mitjançant la manipulació de la realitat i de la veritat. En aquest aspecte la sofisticació ha excel·lit fins el punt que les imatges que veiem són, sovint, material d'arxiu fora del seu context original, muntatges cinematogràfics per tòrcer l'opinió dels espectadors dels informatius, sotmesos a una censura interessada.

El segon exemple al qual me volia referir és el fet, més o manco conegut o ignorat, que la sida, i altres malalties de fàcil curació en el món occidental, fan estralls entre la població de l'Àfrica i d'altres continents pobres. Els índexs de mortalitat, per malaltia o fam, provoquen paüra, no només entre els adults, sinó sobretot en els infants. I si als USA parlem de cinc mil morts, ara ho podem fer de cinc-cents mil o d'un milió. El problema: els preus dels medicaments. Les grans indústries farmacèutiques, d'un poder quasi il·limitat, no volen renunciar als seus guanys administrant genèrics, ni els estats rics volen subvencionar-los. Una societat opulenta prefereix destruir els excedents d'aliments abans d'alimentar els afamegats. Tanmateix, la vida d'un negre no val el preu d'una vacuna, d'un tractament o d'una ració. Els mitjans de comunicació hi fan, òbviament, referència, però no tractant-se d'una acció espectacular contra les torres bessones i com que a la mort de nins a causa de la fam, la sida o la malària ja ens hi hem avesat, tot paint els àpats, la informació és puntual i, sobretot, estadística. I això, amb independència de les definicions, també és terrorisme.

Hi ha hagut, hi ha i hi haurà un terrorisme d'estat, legal, però no menys danyós pel fet que ningú no l'anomeni pel seu nom. Qui obté el poder, obté també el dret a legislar, a definir, a decidir. Privar algú d'una existència digna és terrorisme. Deixar morir algú per falta d'atenció mèdica, farmacèutica o alimentària és terrorisme. Practicar la violència domèstica és terrorisme. Desposseir algú de la seva terra i del seu país és terrorisme. Sotmetre algú contra la seva voluntat és terrorisme. I, òbviament, atemptar contra algú és, també, terrorisme.