Nostàlgics

Aquesta és una petita història sobre la sinceritat. I això, la veritat, és d'agrair en el llindar del patriotisme constitucional. Jorge Valdano, home de centreesquerra, ha dit en alguna ocasió que en la vida necessita «renovar el risc» de manera cíclica. La fórmula: «Una idea seductora, una organització per a defensar-la i temps per a deixar-la madurar. A la fi, un projecte basat en certeses i no en ambigüitat». Ell va descobrir Raúl, el crac que simbolitza el canvi en la glòria en blanc i negre a la glòria en color, i això ha obligat els seguidors del Barça a enterrar per sempre una conya política "molt seriosa i molt vàlida fins fa quatre dies", que amollaven amb més força moral des de la final de Wembley. Des d'aleshores, el Madrid ha guanyat un parell de copes d'Europa i ja no hi ha tanta conya a fer. Valdano té raó quan demana «temps» per a madurar una «idea seductora» en un entorn gloriós on no hi ha cap factor que l'autoritzi «a un somni mediocre». I parlant de certeses, al forn de pa Sa Padrina Maria, a s'Escorxador de Palma, anuncien loteria de la Peña Madridista amb una fotocòpia ampliada d'un dècim il·lustrat amb una gran foto de Santiago Bernabéu, aquell filòsof natural d'Almansa que deia així: «Los castellanos son los españoles más cojonudos y más completos. Castilla impuso su idioma en el mundo entero y en ella nacieron todas las gestas e ideas que hicieron grande, en su día, a España. Lo siento por los catalanes, los gallegos y los vascos, pero los castellanos fueron más listos que ellos y en el campo de batalla, en el cuerpo a cuerpo, les mojaron la oreja durante todas las épocas. ¿Yo separador? No. Lo que pasa es que oigo muchas tonterías y no veo que nadie las replique». Bon Nadal.