Pujol i la Constitució

El president de la Generalitat fou clar, i fins i tot atrevit, en la seva visita d'ahir a Mallorca. I tingué el suport de Francesc Antich. Demanen una nova lectura de la Constitució amb instint autonòmic i exigeix una nova mentalitat per interpretar la Carta Magna sense tocar ni un punt ni una coma del màxim text de l'Estat. I és lògica aquesta preocupació de Pujol, perquè José María Aznar i el seu PP ja no amaguen les seves temptacions centralistes i, sempre que poden "i les Balears són un bon exemple de patiment", escoren cap a posicions centralistes i van a retallar al màxim la capacitat d'empenta dels autogoverns. Per tant, el que reclama Pujol és un nou impuls de relectura constitucional, que no és una altra cosa que acudir a l'esperit de la norma i als orígens de la transició, quan fou aprovada i legitimada pel poble. Aquesta aposta per retrobar l'esperit de 1978 és una contundent apel·lació al sentit comú, al famós common sens anglosaxó. No oblidem que la Constitució va néixer amb l'oberta oposició d'Alianza Popular (mare legítima del PP d'Aznar) i amb el suport dels partits nacionalistes, el centrisme i l'esquerra, que foren, tots ells, els arquitectes de l'Estat de les autonomies. Però ara, amb l'inqüestionable hegemonia política dels populars, sembla que l'antic sentit comú s'està esvaint. Des d'aquesta perspectiva i tornant al 1978, el que reclama veritablement Pujol és la reconquesta del consens progressista i l'esperit de pacte que determinaren el desmuntatge de l'aparell de la dictadura franquista. I a més, les seves paraules tenen un calat de profondíssima crítica envers Aznar i el seu neoespanyolisme.