TW
0

La setmana entrant es farà en el nostre Parlament el debat sobre l'estat de la Comunitat Autònoma. Se suposa que el President Antich ha d'exposar els aspectes positius no sols de la nostra situació, sinó també de la incidència que la gestió del Govern ha tengut sobre la seva evolució, i que l'oposició voldrà posar en relleu els aspectes negatius i demostrar que la gestió del Govern o bé és inexistent o bé ha tengut una incidència negativa. Tant una cosa com l'altra són legítimes o fins i tot obligades, formen part del funcionament normal d'una democràcia, i per tant la justifiquen i expliciten davant els ciutadans. Si bé encara hi ha gent que considera que això només són baralles, el cert és que d'un debat així la democràcia i les seves institucions en surten reforçades, almanco mentre es mantengui el respecte a les persones i a les institucions indispensable dins un sistema «civilitzat». Deixem, per tant, que Govern i oposició compleixin el seu respectiu paper, i no ens preocupem gaire sobre inexistents conseqüències negatives d'un debat que ha d'ajudar el ciutadà a veure més clarament les alternatives que els polítics li proposen per a la configuració de la convivència ciutadana dins una societat moderna. En canvi, potser val la pena reflexionar sobre el paper que ha de jugar en tot això la mateixa societat i més concretament sobre el paper del Govern dins aquesta societat. Perquè si, al marge de contingències de l'evolució econòmica i de discrepàncies a l'hora de fixar prioritats, hi ha alguna cosa que resulta preocupant a la nostra Comunitat Autònoma, és la sensació que la societat, els ciutadans, no acaben de tenir clar quin és el sistema de coordenades dins el qual ens hem de moure per poder considerar que hem assumit correctament l'essència d'un sistema democràtic. Moltes vegades sembla que es considera el Govern com un contrincant, com un element més aviat incordiant al qual s'ha de fer front, com l'enemic a batre perquè ens fa ombra i és una trava a la nostra pròpia projecció dins la societat. I no és això. El Govern no és el frontó contra el qual hem de tirar o bé pedres, per veure si l'enderrocam, o bé la pilota procurant que el rebot sempre ens afavoreixi. No és, amb altres paraules, l'únic interlocutor de cada un dels elements constitutius de la societat, sinó un «primus inter pares», un intermediari entre les institucions i grups de la societat. Però per poder complir aquesta importantíssima funció de forma eficaç i beneficiosa, ha de comptar no sols amb el respecte que li correspon pel fet de tenir un mandat majoritari dels ciutadans per gestionar els seus interessos, sinó també amb la col·laboració, crítica, però lleial, dels altres elements, grups i institucions de la societat. No és comprensible en un sistema democràtic que una associació patronal, per exemple, consideri possible i encertat negar-se al diàleg amb el Govern en un intent de forçar-lo a revisar un punt concret de la seva política amb el qual no està d'acord. No és acceptable que els Consells Insulars vegin el Govern només com la institució a la qual han d'intentar arrabassar com més competències millor, posant el màxim esforç a delimitar responsabilitats, però llavors, en exercitar-les, intentin no sols marginar el Govern evitant tota col·laboració que pugui semblar que els resta protagonisme, sinó també assumir un paper que no els correspon i fer acords i gestions que, a la inversa, considerarien com una ingerència inadmissible del Govern en les seves funcions. No ens hauríem de cansar de repetir-ho fins que sigui una realitat plenament viscuda dins la nostra societat: La democràcia viu del respecte a les seves institucions, i tota contribució a desacreditar-les és un atac a la seva essència. Esperem que en el proper debat Parlament i Govern demostrin que saben exercir correctament el seu paper, perquè aquesta és la contribució que cal exigir-los a la consolidació de la nostra democràcia. Però esperem sobretot que també les altres institucions i grups socials tenguin cada vegada més clar quin és el seu lloc dins una societat democràtica.