Decebuts, però assenyats

Desconec si, a nivell d'Illes Balears, s'ha fet un estudi que avaluï l'aplicació de la llei marc comptant amb tots els factors especials que incideixen en el nostre món educatiu. El que ens ha dit l'Institut d'Avaluació pel que fa al fracàs escolar a les Balears requereix de més contextualització de la que li donaren els experts que l'elaboraren. Deia que, tot i no conèixer estudis propis, no és mala de fer una fotografia del que passa a les nostres escoles atenent-nos a les opinions dels que hi treballam, a la normativa que s'ha anat publicant almenys aquests dos darrers cursos i al que veim en el dia a dia. No crec que sigui gens exagerat parlar de problemes d'indisciplina, de manca d'interès per part dels alumnes i les seves famílies, de diferències substancials en la problemàtica dels centres públics i dels centres concertats i desànim en el professorat.

On són les causes d'aquest daltabaix? Evidentment són múltiples i de vegades males d'aïllar per poder abordar la seva anàlisi i correcció, però ara en voldria apuntar una que resideix en una confusió conceptual que hauríem de mirar de superar. Universalitzar l'ensenyament, que és el mateix que fer arribar l'ensenyament a tothom, és una fita lloable que honora a la societat que fa esforços per aconseguir-ho. Ara bé, universalitzar no és el mateix que homogeneïtzar, que fer a tothom igual. La LOGSE sosté que un dels seus principis directors és atendre la diversitat de l'alumnat, un alumnat amb capacitats diferenciades, interessos diferents i procedències socials i geogràfiques molt allunyades una de l'altra. Volguem o no, aquesta heterogeneïtat crea problemes dins les aules encara que amb això no vull dir que el problema sigui moralment rebutjable; el problema, si de cas, ha de ser encarat amb voluntat de superació. El problema, doncs, hi és i el govern "i ara parl del govern d'Espanya que és qui es disposa a normativitzar sobre aquest assumpte" no pot resoldre el problema ell tot sol, encara que sí que li correspon dissenyar les estratègies i és responsable del seu èxit o fracàs. S'equivocarà si fa com ha fet amb la llei Orgànica d'Universitats. Hores d'ara sembla que la resposta que proposa la LOGSE "tothom a la mateixa aula, amb petites excepcions, i establir diferents ritmes de treball segons els alumnes" no ha donat fruits, i són uns quants els que s'hi ha trencat el cap pensant com fer-ho. De fet, la fotografia que mostrava al principi de l'article és la conseqüència clara d'una mala administració i gestió de la diversitat de l'alumnat.

Com que no n'hem sabut sortir, parlam de fracàs escolar volent dir amb això que és el sistema educatiu "administració, pares i professors" qui ha fracassat i que l'alumne i tots en general en som les víctimes. Arribats a aquest punt, hem començat a sentir rumors, a veure informes i enquestes "tots ells fets amb alguna intenció no sempre del tot pedagògica" que apunten cap a una reforma de la LOGSE. Serà una llei "la llei de qualitat del sistema educatiu" que aquest mes ha d'iniciar el seu tràmit parlamentari. No sé si sabrem aprofitar l'ocasió que tendrem a les mans. No vull ser pessimista, però crec que no tothom arribarà a la discussió amb la intenció de regenerar l'educació en general i l'escola pública en particular que és la més malmenada en aquest afer.

Diuen que aquesta llei establirà dos itineraris pels al·lots de 14"16 anys. És prest per emetre una opinió amb coneixement de causa, però, en principi i si es fonamenta pedagògicament, no pareix una mala idea. De fet, d'una manera o l'altra i així com podem això és el que s'assaja a molts de centres amb resultats que segurament encara és prest per avaluar.

Els itineraris educatius s'han de prendre amb el consentiment de les famílies, el coneixement dels al·lots i la implicació del professorat. No és fàcil encertar amb el mètode més eficaç, però sí que s'ha d'assajar un mètode que s'ajusti al principi de fer"lo humà, volent dir amb això que ha de ser un mètode que resulti creïble, que superi el desànim dels docents, que s'adapti també als alumnes desmotivats i que doni a les famílies i a la societat en general garanties que els nostres joves trobaran vies de promoció personal i social. Si fins ara no ha funcionat un currículum "el mateix per a tothom" sembla lògic provar de flexibilitzar-lo garantint a tothom l'accés a unes competències bàsiques que ja tenim perfectament delimitades en estudis propis de les Illes Balears. Si l'assoliment d'aquestes competències bàsiques és el que necessita tothom, anem a exigir-ho i aquells que per interès, capacitació o motivació poden aspirar a més altes cotes de coneixement que puguin seguir uns altres ritmes d'aprenentatge que els donin satisfacció a ells i a la societat. L'únic problema que jo veig en l'establiment d'aquestes vies resideix en com s'organitza l'escola per donar aquest servei, perquè seria una pèrdua de temps i energies crear dues tipologies d'escola que es girassin l'esquena una a l'altra. Això sí que seria segregar, però crear vies que tractassin amb garanties d'èxit d'atendre a tothom seria una forma eficaç d'atendre la diversitat i sobretot, i ara per ara, seria l'única via eficaç per mirar de compensar el descrèdit de l'ensenyament públic que és on la societat ha abocat més esforços per garantir la universalitat de l'educació. És més, en aquesta decisió curricular, ha de pesar substancialment l'orientació que el professorat fa de l'alumnat i així dipositam confiança en els professionals que són els més capacitats per decidir rectificacions en la trajectòria de l'alumnat.

Exposades així les coses, pareix que en els propers mesos ens hi jugarem molt pel que fa al nostre sistema educatiu; estaria be que tots ens carregassim de sentit comú i generositat per mirar de sortir-ne; que les decepcions no ens facin perdre el seny.