Ciutadania

TW
0

Formentor és un detall toponímic en el mapa de Repsol; que, com tothom sap, és un país molt gran i estrany: no se li coneix «capital», però tots els seus habitants, anomenats accionistes, viuen pendent d'ella, o ell, que ara no encert el gènere; tampoc té fronteres precises, ni més territori que l'ocupat per una xarxa coloraina de carreteres. És com un país-cucut, que no perd el temps en fer niu, ocupa els dels altres i així es pot dedicar plenament a reproduir-se amb eficàcia. De presidents en té molts "en cartera vull dir", i els convoca amb difuses excuses de foros. A més, i gràcies a una rara habilitat, aconsegueix que els convocats paguin els exèrcits que garanteixen la tranquil·litat de la trobada. Quan escric això, sense gaires més notícies que la majoria dels mortals expulsats del paradís, els governants de Repsol han aconseguit quasi tant suport militar com el Tio Sam i sense haver d'aguantar la reiterada promesa de fidelitat eterna del senyor Aznar. Tot un caràcter, aquests senyors: duen dos dies aquí i ja han aconseguit la «competència» total de Son Sant Joan, cosa que, per cert, el nostre melindrós Govern de Progrés no pot sommiar ni en coma etílic. En poques paraules: això és un país, i m'és igual si diuen que el capital no té pàtria, mentre em demostrin, com han fet aquests senyors, que la pàtria té «capital», i sense necessitat d'ecotaxa.

Però el meu país és tan petit que demà, quan els cucuts de Repsol volin cap un altre, quedaré orfe de referències. Almanco durant uns dies he sabut qui governa i perquè. Ara tornaré al tedi de les discòrdies, de la pau per territori, quan la pau no és ni absència de guerra i el territori una retxa de rotring en el plànol d'un promotor en el paper de càrrec públic. Quina melangia! Aquells homenots amb un «cordó umbilical» penjat de l'orella, mirant a tothom com si tothom fos determinant, et donen, per un moment, la importància que ni l'actual Guàrdia Civil t'atorga. Sort dels oreros reciclats en Policia Local, sense ells no tendríem cap oportunitat de sentir-nos sospitosos, i això no hi ha autoestima que ho aguanti.

Res, que enyorarem aquesta adscripció en massa en el cens de Repsol, perquè el futur és la desolació, com una Casa Balear en l'Argentina quan els seus morts ja no valen ni el vot nostre de cada dia. Quin temps falta "deis" per a la pròxima trobada? Comptaré els dies, cada dia, que m'acosten a sentir-me ciutadà repsol. Mentres, compartiré els horabaixes d'hivern amb la bombona, de tu a tu, amb l'orgull d'haver tengut qualque cosa en comú. Què voleu que vos digui, és més íntim que asseure'm al mig d'una benzinera, on no saps mai si apareixerà un sense papers, incapaç d'entendre, i molt manco de sentir, l'orgull de la ciutadania.