Alto a la guerra

Els treballadors i ciutadans que moren a l'Afganistan són tan innocents com els que moriren a Nova York. El seu assassinat premeditat no lleva ni una mica a l'horror de l'11 de setembre: el multiplica.

Els governs de l'OTAN, l'ONU, la Unió Europea han donat al Sr. Bush llicència per matar sense límits.
Aznar entrega bases, aplaudeix frenèticament i suplica un paper més important.
El secretari general del Partit Socialista, Rodríguez Zapatero, dóna suport a la «legítima» guerra de Bush i Aznar, i demana que s'auxiliï els «centenars de milers de refugiats» que l'atac dels EUA provocarà. Com pot ser «legítima» una agressió que provoca centenars de milers de refugiats (o milions)?

Altres pretenen que la suposada guerra contra el terrorisme de Bush l'encapçali l'ONU, que ja l'ha beneïda.
Jo entenc que l'interès de tots els treballadors és la pau.
Pens que el moviment obrer ha de tenir avui la mateixa actitud que tingueren fa quasi un segle les organitzacions obreres davant la intervenció de França i Espanya al Marroc: «Ni un home ni un cèntim per a la guerra».

Consider que la croada del Sr. Bush no només no és la nostra guerra, sinó que és una guerra contra els treballadors i els pobles.
Parlen de llibertat, però en nom de la «guerra contra el terrorisme que durarà anys», Bush, la Unió Europea, els governs s'han llançat a restringir o a negar drets democràtics de tota mena.

És fàcil comprendre allò que cerca el Govern. Basant-se en l'actitud de la «lleial oposició», Aznar vol aprofitar la guerra de Bush per obligar els treballadors a pagar la immensa factura de la crisi capitalista i de l'euro. Els seus pressuposts per al 2002 són els més antiobrers dels darrers vint-i-cinc anys, i no passa dia sense que afegeixin noves agressions.

Aquella és la seva guerra. I per dur-la a terme necessiten eliminar la llibertat i la independència sindical, i arraconar les reglamentacions i lleis que protegeixen les nostres conquistes socials i democràtiques.