La por

Si en el món hi ha un sentiment comú és, ara per ara, la por. Mentre els americans tenen l'àntrax com a convidat estel·lar dels seus malsons i molts afganesos intenten sobreviure a la injustícia "les dones afganeses ja fa massa temps que saben el que significa viure amb por" aquí, a la terra dels cacics, la por té altres formes, fins i tot, nom i llinatge. Parlant de por i personatges i sense deixar la terra dels cacics em ve al cap la victòria de Fraga. Supòs que una anàlisi seriosa ens conduiria a pensar en la paradoxa democràtica que suposa que Fraga governi, triat per les urnes "una condició de què no tothom pot brevetjar", en una Comunitat Autònoma. Però jo m'estimo més les interpretacions dels guionistes del Terrat quan asseguren que Fraga està tan avesat al cotxe oficial i a no pagar benzina que a aquestes altures no està disposat a gratar-se la butxaca. Si és que ja m'ho deien a la facultat, el que determina en última instància sempre són els factors econòmics i la resta, la campanya, les promeses... això forma part de la comèdia. Una comèdia que ara, després de les eleccions, es transforma en drama; acusacions, que si els morts també han votat, que si el vot per correu no està gaire clar. Jo els recomanaria als gallecs que en cas de dubte es passin per la seu de Palau Reial perquè allà els podran donar lliçons. Un poc més enllà, a Cort, també els podrien informar sobre com desgovernar una ciutat durant legislatures. Mentre ho fan, sentiran el renou de les màquines que durant anys estan obrint, tancant i tornant a obrir carrers; la solució Fageda a l'efecte Singapur. I és que a les Illes tenim costum d'aportar solucions surrealistes, la darrera l'ha protagonitzada un habitual d'aquesta columna, Jaume Matas, anomenant José María Rodríguez com a responsable de posar en marxa la maquinària electoral del partit popular. La primera impressió és divertida perquè una s'imagina la campanya entre ofrenes florals i focs artificials. Després de l'eufòria ve la reflexió: Quina por!