Les meitats

Els esdeveniments no es precipiten per atzar. Per si qualcú encara no se n'havia temut estam en precampanya i res del que succeeix a l'esfera política n'és aliè. Ni els moviments d'UM, ni la dimissió de Josep A. Ferrer, ni, per descomptat, el nomenament de José María Rodríguez com a secretari general del Partit Popular. Només l'adjunció del nom «Rodríguez» dóna valor a un càrrec que, dins l'organització conservadora, no havia tingut mai gaire rellevància. Sens dubte, és una bona notícia per al PP. De Rodríguez, es poden dir moltes de coses i, entre aquestes, que és molt feiner i que no donarà descans a la maquinària electoral. Ara Antich, que, a més de president del Govern, és secretari general del PSIB-PSOE, no podrà dilatar durant gaire més temps prendre una decissió sobre el perfil que ha de tenir el candidat socialista a la batlia de Palma. O dit sense eufemismes, el debat sobre la continuïtat d'Antoni Roig com a cap de llista dels socialistes ciutadans no es pot endarrerir més. Francesc Antich ha pagat un preu per no rellevar Ferrer en el seu moment. El temps ha donat la raó als qui li ho retragueren i el pitjor que li podria passar seria que es conformàs la imatge que veu les coses però que no sap prendre decisions en el moment adequat. Continuïtat o canvi. Matas ja ha fet la passa. Dimarts passat, un dirigent del PP, dels no precisament entusiastes del ministre de Medi Ambient, s'acostà a un militant socialista i li digué, en to sorneguer, una frase misteriosa: «Vosaltres heu fet el 50% ara només manca que nosaltres puguem fer bé la nostra meitat». En tot cas, Rodríguez representa la meitat de qualque cosa que els ciutadans s'encarregaran de valorar. La seva presència, a no ser que el tinent de batle no faci honor a la seva biografia, garanteix que el peculiaríssim estil Rodríguez impregnarà la vida política mallorquina amb el que queda de legislatura. No engana i tothom sap el que esperar d'ell. En fi, l'altre dia Joan Mesquida descobrí uns fanals arraconats als soterranis de la Conselleria. Els ha fet instal·lar a la façana del carrer Palau Reial. Ell vetà la possibilitat que puguem anar més enllà d'una valoració del valor ornamental i de l'eficiència luminotècnica del seus fanals. Però, vulgui o no, Mesquida ha oferit un altre model. De fanals, si més no.