Els Verds

D'entrada se sap que Els Verds de Mallorca han contestat les reiterades ofertes d'EU per començar a parlar de la coalició futura, tirant balons a fora. S'han donat un parèntesi per discutir totes les opcions, fins a principi d'any o més, i avaluar què els convé més. Pareix que els darrers moviments polítics ocorreguts a la Conselleria de Treball podrien indicar allò que més temen Els Verds. Que la capacitat de maniobra d'Eberhard Grosske s'hagi vist considerablement minvada a causa de la pressió de l'ortodòxia comunista. Entre aquest sector d'EU, el PCE, i Els Verds, no hi ha cap possibilitat d'entesa. No per res semblant a anticomunisme, senzillament perquè els ecologistes saben perfectament que una coalició d'EU"Els Verds amb perfil marcadament esquerrà dirigit pel PCE els taparia el seu creixement futur. Encara més temen: que si Grosske, el gran valedor del pacte, veiés que la pressió en contra seva provinent de l'ortodòxia comunista s'incrementa, no és gens descartable que renunciï a tornar a ser el candidat. Ell mateix, quan se li demana, no vol amollar res de res i s'escuda amb allò que l'important són els projectes, no les persones. Però quan se li demana quins projectes, la resposta és clara: l'aposta per una eco"esquerra oberta i gens dogmàtica. Precisament això és el que temen Els Verds que no vulgui de cap manera el PCE. Que EU se seguesqui obrint. Aquest és, probablement, el dilema en el qual la direcció Els Verds es podrien trobar ara. Segurament els fa ganes, per una banda, insistir amb l'experiment d'una plataforma eco"esquerrano"pacifista"alternativa que seria la continuació de la coalició de 1999 amb EU, però per l'altra també hi veuen porques seguretats i no pocs problemes. El principal, possiblement, aquesta creixent pressió de l'aparell comunista que els darrers mesos han detectat (des de la destitució del director de Ràdio Jove, que hagué de ser sotmesa a votació interna i que Grosske pensava que perdria, la qual cosa hagués significat la seva dimissió, segons ell mateix comunicà a distints membres del Govern) i que fa pensar als ecologistes que el projecte d'obertura de Grosske està, si més no, seriosament tocat. Al mateix temps, Els Verds podrien estar avaluant que el creixement que els augura la famosa enquesta del Govern no ve per EU i el PCE, sinó per ells. És a dir, que entre una cosa i l'altra, podrien estar pensant que el 2003 és l'oportunitat de la seva història. Jugar"se"la de veres. Posar a prova allò que creuen: que no són una anècdota electoral, sinó ja part de l'estructura sociopolítica balear. Que EU i el PCE per si sols tenen espais polítics decreixents. I que ells el tenen creixent. Si s'ho arriben a creure de veres, el 2003 serà el moment de posar"ho en pràctica. Saben que obtenen vots que mai no obtendrà per si sola EU. Com per exemple el vot de la simpatia que aixequen entre amples capes de població jove urbana desideologitzada i normalment abstencionista (no necessàriament de dreta, com diuen maliciosament els col·legues de poder dels ecologistes). Si aquesta anàlisi fos correcta i Els Verds tenguessin la temptació de créixer per si sols, i s'hi tirassin (que no hi caiguessin) amb totes les conseqüències, el 2003 podria haver"hi candidatures ecologistes d'Els Verds a cada illa. I no seria descartable, amb la tradició de vot, que optassin a dos o tres diputats, que lliures d'altres obediències, podrien condicionar molt més profundament que ara un hipotètic Govern de centre-esquerra.