De la mateixa manera que es va posar de moda l'efecte papallona, un diari Avui d'agost parlava d'un èxit editorial a NY que tractava de l'efecte epidèmia per explicar la disminució de la delinqüència a la ciutat dels gratacels. Ara mateix l'he esborrat de la llista, vists els atacs a les Torres Bessones i la psicosi dels polvets enviats per correu, talment com si fos un virus informàtic. La tesi de l'efecte papallona deia quelcom així que un lleu moviment d'ales d'una papallona a la Xina podia provocar una catàstrofe a l'altre cap de món. La tesi de l'efecte epidèmia parlava de connectors creïbles, diferents dels habituals líders, dels quals parla la teoria de l'opinió pública, que creaven una sensibilitat envers les coses i les podien fer canviar. Coses quasi màgiques, vaja, si es té en compte que allò més essencial perdura i perdura, ni que Stephen Hawking, de la cadira de rodes estant, posi el punt i acabat a l'any 3000.
L'efecte epidèmia
19/10/01 0:00
També a Opinió
- S'inaugura In Rock, el rocòdrom més gran de les Illes Balears
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- IB3 Televisió estrena 'Vides de Rondalla', presentat per Maria de la Pau Janer
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.