Llibertat

Ara també resulta que els discursos d'en Bush, d'en Blair, d'en Chirac, d'en Josemari, es poden emetre en total i absoluta integritat, són nets i espinzellats, abundant en detalls per als millors comentaristes polítics especialitzats del món, però els de Bin Laden o l'Omar, no. Poden amagar missatges fins i tot subliminals. No convenen. No és de conveniència que aquell puta assassí moret de la gran bagassa, refregui pels morros de la civilització occidental la feta terrorista de l'expulsió dels orientals d'Al Andalus el segle XV pels reis anomenats catòlics. No convé que un malnascut barbut aràbic milionari i terrorista, que això és molt mal d'empassar tot plegat, tengui la impertinent gosadia de dir a qui el vulgui escoltar que, el pa i formatge és un bon profilàctic per a les guerres, les revolucions, però abans d'arribar als límits, com jo mateix deia l'altre dia, perquè, a la fi, duu a la barbàrie, a la violència extrema, a la reconducció de les creences a la edat mitjana, a la recerca de visionaris, imposadors de mans miraculoses, resadors d'oracions infal·libles. Insignes profetes de l'esperança per a la gent que no n'hi resta gens ni mica, d'això.

No convé que el personal sàpiga que els míssils que ara mateix fan més nosa a l'avançada dels helicòpters i l'exèrcit de terra aliat, són precisament els Stingers que els ianquis regalaren fa un temps al dimoni encarnat de l'islam perquè foragitàs els russos de l'Afganistan. No convé que cap occidental relacioni per assimilació d'idees, ni compari l'històric genocida d'Israel Sharon amb el terrorista Bin Landen. No convé de cap de les maneres que ni ràdios ni televisions posin en antena cap versió de New York, New York de Frank Sinatra, ni Imagine de John Lenon, ni Blowing in the wind de Bob Dylian, ni moltes altres cançons que criden al bon criteri, a l'humanisme, a la convivència pacífica, a la pau. El poeta Nicanor Parra va dir un dia que: «A EEUU, la llibertat sols és una estàtua». També deu estar prohibit, el Parra, o no, que no són tan cultes, ells.

El que sí convé és que Enrique Iglesias estigui al cap dels hits parades gringos amb una cançó anomenada Hero. USA torna a necessitar herois. I Aznar, voluntari incondicionalment. Fins que comencin a arribar bosses de plàstic amb restes humanes. Llavors, llàgrimes. També convé fer molt renou, escenificar, que l'occident tengui la sensació que la venjança és acomplida. De justícia real, ni se'n parla, clar.