Uns pressuposts per avançar

El model de finançament és el que és i, per tant, la Comunitat Autònoma haurà de sortir endavant l'any que ve amb poc més de 170.000 milions, mentre que la societat balear paga en imposts més del doble d'aquesta quantitat i molts doblers es queden a Madrid per no tornar. Però el Govern Antich haurà de tirar endavant amb aquests recursos i, sobretot, preparar-se per oferir realitzacions que puguin ser acceptades per la població com un avanç important de la nostra autonomia. En aquest sentit, no oblidem que el 2002 és any preelectoral, i el Consolat de la Mar ja ha de tenir perfilat a la pràctica el model de país que contenia el pacte signat per les forces polítiques progressistes el 1999. Així, la millora de les carreteres, el transport públic i la compra de finques són objectius de primer ordre en un Arxipèlag avui per avui saturat de cotxes i amb un consum de territori que, malgrat les moratòries urbanístiques, no ha deixat de créixer.

A més, es tracta d'uns pressuposts estructurats amb habilitat. El fet que la partida que més s'incrementi (un 33 per cent) sigui la d'Obres Públiques, implica que també hi haurà més recursos per al Consell de Mallorca, que ha assumit bona part de les competències en carreteres. Per tant, es tracta d'una articulació que també es pot interpretar com una aclucada d'ulls envers el partit de Maria Antònia Munar, que ara per ara manté unes relacions molt fredes amb els partits de l'esquerra. No oblidem que s'apropa el debat en el Parlament sobre aquests pressuposts i és allà on es veurà el posicionament d'aquest partit. En aquest sentit, és evident que Antich no té cap interès a incrementar la tensió, sinó tot el contrari. La resta de departaments experimenten pujades més moderades, si bé es veu, en el seu conjunt, una línia d'avanç del procés autonòmic amb els mitjans amb què es compta.