La bena dels ulls

Les percepcions sobre el vigor lingüístic del català a les Illes Balears coincideixen amb els estudis sociològics. Josep Melià solia afirmar que, quan ell era un al·lot, dins les aules només se sentia l'espanyol, mentre que al pati i al carrer predominava el català de manera absoluta. L'enquesta del Govern, que ahir publicà Diari de Balears, ratifica la constatació melianesca. Pot explicar, també, moltes altres coses. Des de la Conselleria d'Educació i Cultura, Joan Melià, director general de Política Lingüística, ha impulsat l'adopció de mesures valentes i necessàries per al foment de la llengua pròpia de la comunitat autònoma. Per primera vegada, amb l'excepció del parèntesi que representà Cristòfol Soler i el breu pas de Joan Flaquer per l'àrea de Cultura, es compleix sense complexos amb el mandat estatutari. Al carrer, no obstant això, no es noten els avenços. És lògic, doncs, que es manifesti un sentiment de frustració per part dels que en voldrien més. També resulta obvi que ningú o quasi ningú no senti agredit a l'altre costat. Els gonelles eren un invent. Fins i tot, és ben possible, que, atesa la realitat social, molts pocs espanyolistes es creguin de debò que l'acció institucional pot representar una amenaça per a la posició del seu idioma a les Illes Balears. La feina de les administracions ha de continuar, però, si no volem que continuï el retrocés de l'ús social del català i que és garenteixen els nostres drets lingüístics, s'haurà de fer una apel·lació a la responsabilitat individual. Dit d'una altra manera, haurem d'exercir els nostres drets i no tan sols reivindicar-los. Bartomeu Barceló sol dir que els catalanoparlants a les Balears som menys de cada cop, però alhora més conscients dels nostres drets. Sens dubte té raó, encara que em fa la impressió que el nombre de conscients no augmenta en la mateixa proporció que el nombre de castellanoparlants. Aquest és, si voleu, el repte de la nostra generació. Barceló parla dels «nous mallorquins» per referir-se a una realitat sociològica emergent que ja s'ha fet realitat. La Mallorca d'avui no és, ni molt manco, la dels inicis de la democràcia. Convé acceptar-ho i actuar en conseqüència. L'Esquerra Republicana de Carod Rovira ho ha fet al Principat i ha demostrat intel·ligència. Aquí sembla que ningú es vol llevar la bena dels ulls.