Ahir s'havien de jugar uns quants partits de competició europea
suspesos en el seu dia amb motiu dels atemptats de l'11 de
setembre. Supòs que es varen jugar i esper que en tots els casos
guanyàs el millor. Sigui com sigui, la jornada d'ahir permetia que
el futbol europeu recuperàs la normalitat establerta en el
calendari. Recuperar la normalitat és una tasca especialment
complexa, sobretot si s'han posat en marxa tots els dispositius per
anihilar l'enemic. El futbol és de les activitats que més aviat es
recuperen de les ferides polítiques i bèl·liques. Les persones
tenim unes reserves incommensurables d'amor a la vida, ens hi
aferram fins al darrer eco d'esperança. Els novaiorquesos també fan
per la vida, miren de reinstal·lar-se en una quotidianitat difícil,
sobre la qual planen no pocs interrogants. Però la vida és un afer
del dia a dia, la vida té el seu hàbitat natural en la rutina de
les hores, en la successió de les estacions, en la desfilada
compassada dels anys.
Per què, doncs, el cineasta Martin Scorsese ajorna fins l'any
que ve l'estrena de Gangs of New York? Diu que aquest ajornament és
una prova de sensibilitat, ja que l'acció de la pel·lícula
transcorre en aquesta ciutat en uns moments històrics especialment
difícils. Si era ben vist fer aquesta pel·lícula abans de l'11 de
setembre, per què ara estaria mal vist estrenar-la és una pregunta
que segurament trobaria resposta en un territori en el qual
conflueixen tota mena de sentiments patriòtics i d'actituds que fan
«explicables» certes formes de censura i d'autocensura. Allò que es
pot deduir de la decisió de Scorsese i de les seves declaracions té
més a veure amb aquestes formes de censura social que no amb la
sensibilitat. Va contra la sensibilitat posar davant els ulls de
les persones determinats episodis del passat de la seva ciutat?
La resposta seria que no, i que aquí s'ha confós sensibilitat
amb un sentiment al qual no sé posar nom, però sí que m'atreviria a
posar-li substantiu en funció d'adjectiu: bleda. Diríem que és una
bledada? No sé si el meu amic Joan Obrador em renyaria per aquesta
llicència al marge de qualsevol prudència diccionarial (i per
aquest adjectiu?).
Perquè si el que volem tots, i els novaiorquesos els primers, és
recuperar la normalitat, no fa falta que ens amaguin allò que, en
circumstàncies normals, ens mostrarien.
De tota manera, no és del tot descabdellat pensar que, en la
presa d'aquesta decisió, hi hagin intervengut condicionants aliens
al món dels bons sentiments i a les múltiples formes de censura.
Potser les persones ara no estan d'humor per anar a veure una
pel·lícula que els conta certes coses del passat? Això s'entendria
molt bé. També s'entendria el contrari. Però ja seria una qüestió
de taquilla, una estratègia comercial disfressada d'actitud
humanitària. I tots, els novaiorquesos primer, hauríem de ser molt
escrupolosos amb els sentiments de les persones que han rebut una
forta sotragada de la història. És millor, perquè els
nord-americans cicatritzin les ferides, que no s'estreni una
pel·lícula de gàngsters? L'estat d'ànim de les persones afectaria
les recaptacions en taquilla? Com que no hem d'anar a fer judici
d'intencions, deixem-ho en la possibilitat d'un error: per a la
tornada a la normalitat, una pel·lícula de gàngsters no és cap
entrebanc.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.