Decadència sexual d'occident

El mateix dia que es tancava una sauna del carrer Bailèn de Barcelona amb tant luxe de detalls infogràfics a la premsa com el mateix Afganistan, Sergi Pàmies donava compte de la publicació d'una obra literària a París titulada Plateforme que dóna estopa a aquesta societat funcionarial. En definitiva, Michel Houellebecq, l'autor, diu en veu alta el que sembla que molta de gent pensa d'amagat sobre la decadència sexual dels occidentals: per una banda tenen tot el que volen, però no aconsegueixen la satisfacció sexual, en que la cerquin desesperats com a cans de caça. En aquest punt, quan historiadors alemanys confirmen que el nazisme fou també una «mariconada» de Hitler, la professionalització de la sexualitat és quelcom ineluctable. «Ens hem tornat freds, racionals, extremadament conscients dels nostres drets i cercam evitar la dependència i l'alienació i estem obsessionats per la salut i la higiene; i aquestes no són condicions ideals per fer l'amor», diu. De banda la por que imposen les dones modernes, més i més exigents amb els homes, justifica el turisme sexual en una situació d'intercanvi entre el tercer món, «que poca cosa li queda per vendre a excepció d'una sexualitat intacta» i el primer món «on les dones cada vegada són més com els homes, més fermades a la vida professional i als propis projectes personals». Els personatges del francès, segons Pàmies, estan convençuts que allò que realment està en joc en els conflictes interètnics «és la competició per la vagina de les dones joves de la seva raça». Un punt.

Potser, els funcionaris haurien de fer més cas a la llepada que a la llengua, considerar el mestissatge com a fórmula d'integració i considerar, en que no els agradi, que les pel·lícules que més es lloguen als vídeoclubs són les eròtiques i les pornogràfiques o que els programes més mirats de la televisió són els partits de futbol. Perquè de més coses que de guerres està fet el món. L'imperi romà s'inicià amb el rapte de les sabines.