El renaixament dels productes de la nostra terra

TW
0

El procés de mundialització econòmica, que no és nou malgrat darrerament se'n parli més, té efectes positius i d'altres de negatius. Si analitzam els preus dels darrers cinquanta anys dels productes de la nostra terra tot d'una ens adonarem que aquests són uns dels més perjudicats per la globalització. Avui en dia, per exemple, un quilo d'ametla val manco que fa vint anys i això sense comptar la inflacció, que si la tenim en compte la cosa és d'autèntica pena.

L'autarquia perfecta no ha existit mai dins la nostra illa, ni pot existir, però d'aquí a l'acceptació d'un mercat internacional totalment lliure hi ha molts de biaxos. Cal notar que un esdeveniment tan positiu per alguns sectors de la nostra economia com va ser l'entrada a la Unió Europea, ha afectat negativament quasi tots els productes de la nostra agricultura. La manca d'una sobirania real impideix que poguem adoptar algunes mesures molt necessàries per adreçar una situació tan perjudicial com injusta, que té com a principal conseqüència la disminució constant de la renda dels nostres pagesos a penes suficient per a la seva supervivència gràcies a les minses subvencions que, a la llarga no sabem quins efectes tindran.

L'únic que sembla que es pot fer és apostar decididament per la qualitat, ja que ni en quantitat ni en preu podem ser competitius dins una economia mundial. La creació de nous i, sobretot, la potenciació dels nostres productes tradicionals de qualitat, juntament amb una bona comercialització, poden ser una de les poques sortides pel nostre depauperat sector primari. Alguns col·lectius de productors ja fa anys que ho entenen així i tant el vi com la sobrassada han aconseguit un nivell molt alt que els permet sobreviure amb dignitat, fins al punt que la demanda ja supera l'oferta.

El tradicional individualisme mallorquí i la deixadesa de les nostres intitucions havien agreujat encara més el declivi generalitzat de la nostra foravila, que mentre això succeïa veia com el sector terciari rebia tots els suports possibles i se sabia organitzar per convertir-se en el primer motor de la nostra economia.

Ara sembla que hem tocat fons i, a la fi hi comença a haver alguns signes d'esperança. A la puixança de les indústries transformadores abans esmentades cal afegir-hi una major conscienciació de la nostra societat i dels actuals dirigents polítics, que s'han posat les piles per intervenir decididament en ajuda dels productors. L'experiència del suc de les illes, impulsada per la Conselleria d'Economia, Comerç i Indústria, sembla ser positiva, i ja es parla d'impulsar noves iniciatives en altres camps, com la comercialització d'una beguda isotònica elaborada amb llet d'ametles, la creació d'una denominació d'origen per a la tàpera mallorquina, o la cerca de noves sortides per a l'albercoc de Porreres.

Tammateix, no és només l'administració la que s'ha posat a treballar, també, la millor preparació de molts dels nous pagesos i industrials i la tasca de promoció que realitzen diverses organitzacions de la societat civil. Entre aquestes cal esmentar l'Obra Cultural Balear de Campos que, dilluns dia quinze, enceta l'onzena edició de la Setmana de Cuina Mallorquina, un autèntic mostrador dels productes de la nostra terra i la manera de cuinar-los. Si l'any passat aquesta activitat va posar l'èmfasi en el vi, enguany és el torn de la sobrassada, producte del qual es parlarà de la seva història i situació actual i que es farà servir per a l'elaboració d'un grapat de plats de la més interessant cuina de la nostra illa.