El procés de mundialització econòmica, que no és nou malgrat
darrerament se'n parli més, té efectes positius i d'altres de
negatius. Si analitzam els preus dels darrers cinquanta anys dels
productes de la nostra terra tot d'una ens adonarem que aquests són
uns dels més perjudicats per la globalització. Avui en dia, per
exemple, un quilo d'ametla val manco que fa vint anys i això sense
comptar la inflacció, que si la tenim en compte la cosa és
d'autèntica pena.
L'autarquia perfecta no ha existit mai dins la nostra illa, ni
pot existir, però d'aquí a l'acceptació d'un mercat internacional
totalment lliure hi ha molts de biaxos. Cal notar que un
esdeveniment tan positiu per alguns sectors de la nostra economia
com va ser l'entrada a la Unió Europea, ha afectat negativament
quasi tots els productes de la nostra agricultura. La manca d'una
sobirania real impideix que poguem adoptar algunes mesures molt
necessàries per adreçar una situació tan perjudicial com injusta,
que té com a principal conseqüència la disminució constant de la
renda dels nostres pagesos a penes suficient per a la seva
supervivència gràcies a les minses subvencions que, a la llarga no
sabem quins efectes tindran.
L'únic que sembla que es pot fer és apostar decididament per la
qualitat, ja que ni en quantitat ni en preu podem ser competitius
dins una economia mundial. La creació de nous i, sobretot, la
potenciació dels nostres productes tradicionals de qualitat,
juntament amb una bona comercialització, poden ser una de les
poques sortides pel nostre depauperat sector primari. Alguns
col·lectius de productors ja fa anys que ho entenen així i tant el
vi com la sobrassada han aconseguit un nivell molt alt que els
permet sobreviure amb dignitat, fins al punt que la demanda ja
supera l'oferta.
El tradicional individualisme mallorquí i la deixadesa de les
nostres intitucions havien agreujat encara més el declivi
generalitzat de la nostra foravila, que mentre això succeïa veia
com el sector terciari rebia tots els suports possibles i se sabia
organitzar per convertir-se en el primer motor de la nostra
economia.
Ara sembla que hem tocat fons i, a la fi hi comença a haver
alguns signes d'esperança. A la puixança de les indústries
transformadores abans esmentades cal afegir-hi una major
conscienciació de la nostra societat i dels actuals dirigents
polítics, que s'han posat les piles per intervenir decididament en
ajuda dels productors. L'experiència del suc de les illes,
impulsada per la Conselleria d'Economia, Comerç i Indústria, sembla
ser positiva, i ja es parla d'impulsar noves iniciatives en altres
camps, com la comercialització d'una beguda isotònica elaborada amb
llet d'ametles, la creació d'una denominació d'origen per a la
tàpera mallorquina, o la cerca de noves sortides per a l'albercoc
de Porreres.
Tammateix, no és només l'administració la que s'ha posat a
treballar, també, la millor preparació de molts dels nous pagesos i
industrials i la tasca de promoció que realitzen diverses
organitzacions de la societat civil. Entre aquestes cal esmentar
l'Obra Cultural Balear de Campos que, dilluns dia quinze, enceta
l'onzena edició de la Setmana de Cuina Mallorquina, un autèntic
mostrador dels productes de la nostra terra i la manera de
cuinar-los. Si l'any passat aquesta activitat va posar l'èmfasi en
el vi, enguany és el torn de la sobrassada, producte del qual es
parlarà de la seva història i situació actual i que es farà servir
per a l'elaboració d'un grapat de plats de la més interessant cuina
de la nostra illa.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.