Hotelers

La reconstitució d'una plataforma cívica en defensa de l'autogovern, tal com passà fa una dècada, té en aquesta ocasió una gran diferència respecte de 1991: els hotelers no hi són presents. I la manca de la principal indústria de les Balears llevà força, es vulgui o no, a una reividicació tan essencial com el compliment de la Llei de Règim Especial. És cert que les coses han canviat, i que la plataforma que, encara de manera embrionària, es torna a formar, té també com a objectiu que Madrid no asfixiï iniciatives del Parlament balear com la llei de l'ecotaxa, a la qual s'oposen frontalment els hotelers. Però aquests, si analitzen bé la situació, han de comprendre que aconseguiran molts més avantatges que inconvenients si se sumen a la iniciativa. I és que, per sobre de tot, la principal indústria balear necessita un cop d'imatge que la prestigiï i la posi en el lloc que es mereix dins el conjunt de la societat civil illenca. No és possible que qui crea de manera directa o indirecta el noranta per cent de la riquesa sigui mal vist pels seus conciutadans. Des d'una perspectiva de construcció del país, aquesta constatació és un veritable desastre. Per tant, els hotelers i el conjunt del sector turístic han de saber virar la volta a aquest pern i prendre posicions. I no només en l'aspecte d'integrar-se dins una plataforma. També altres iniciatives seves, com la compra de finques per dedicar-les al turisme de muntanya o de camp i obrint aquests espais a la resta de ciutadans serien projectes que redundarien en el seu prestigi social i que els permetria trobar suports on ara només hi ha indiferència. I aquesta indiferència no és bona per a ningú quan de les Balears se'n van cada any 280.000 milions en imposts que no tornen i no hi ha força aquí per pal·liar l'espoli.