Futbolpolitik

Per un costat, la política. Per l'altre, el futbol. Els camins dels uns i dels altres es creuen "la vida els creua"; se'n poden fer paral·lelismes. El joc de l'equip de govern s'assembla massa al joc de l'equip de futbol: dins del camp sona tot a voluntarisme i manca d'allò que els comentaristes esportius defineixen com a visió de gol. Ara un bon passi, ara una carrera per aquí, una escola per allà, augmentam els socis, les enquestes ens duen bones notícies... Els resultats, però, no acompanyen. Potser perquè, com deien ahir Olaizola, Etoo i Nadal, no podem perdre de vista que això és el Mallorca. No és el Madrid, ni el Barcelona. I aquests mateixos dels calçons curts donen la resposta a l'eterna pregunta del president del Govern. «Hem de ser una pinya», coincideix el vestidor. Potser si els de les corbates i els despatxos se sincerassin entre ells al vestidor de tots els divendres per concloure que més que un pacte han de formar una pinya la cosa vendria més rodada. No faran cas, però, de l'exemple dels futbolistes: a aquells no els paguen per fer política, però són conscients "des de molt abans que les coses començassin a anar mal dades en la classificació" que formen un equip modest. El Mallorca té tot el llevat que fa falta per completar una temporada digna: il·lusió, ganes i modèstia. Potser modèstia és precisament el que manca en l'entorn del Consolat "l'«entorn», la clàssica figura a què apel·len els entrenadors, no són precisament els jugadors ni el capità de l'equip, però hi influeix decisivament. I la consciència que, d'acord, molta presidència, moltes conselleries, molt de protocol, però, vés per on, és un equip classificat per mèrits propis per accedir a la plaça Drassanes, tot i que no té la potència que els hauria donat guanyar per golejada en la ronda prèvia d'ara fa dos anys. Potser un cop de força del president, en forma de remodelació decidida de l'estaf tècnic, com fan els equips de futbol quan convé, no estaria de més.