Urbanisme social

La possibilitat que tal opinió, o informació, donada pel polític sigui certa és aterridora. Però vist el que han fet aquestes darreres setmanes tot el personal del PSIB, PSM, UM, EU i Els Verds, qualsevol diria que és així. Fa l'efecte que se parla massa tenint en compte interessos a curt termini o sectorials, i poc o gens se pensa en els efectes socials globals o a mig i llarg termini. És indubtable que hem d'acabar amb l'allau de construcció, però això implica saber què farem amb la mà d'obra que començaria a sobrar el 2003 o el 2004. Qualcú ha sentit a dir una sola paraula al respecte? I que no surtin els responsables amb la solució miraculosa dels cursets de cristiandat, versió reciclatge professional, perquè ja sabem que això pot solucionar casos aïlladament, però el gravíssim problema social d'una quantitat enorme de mà d'obra sense cap qualificació, que és el que permet els grans beneficis empresarials, no el resolen. No hi ha dubte que hem de posar límits a la construcció, però això necessàriament requereix donar resposta lògica a la necessitat social d'adquirir o llogar habitatges a preus assequibles; perquè l'estructura social i cultural balear així ho requereix. Qualcú ha sentit dir una paraula al respecte? I que no ens surtin amb les vivendes protegides, que ni n'hi ha suficients ni tampoc els preus són a l'abast de milers de mallorquins; ni amb les vivendes socials no són cap resposta per a la majoria de la població. I els lloguers? Perquè és evident que si hi hagués un increment de preus de compravenda, també se disparen els lloguers. O és que tal cosa se deixa al sacrosant mercat? Aleshores que ho diguin. Si ara per a un pis d'uns 80 metres és, ja, molt normal pagar-ne entre 400 i 450 euros de lloguer, fins a quin preu arribarien? I pel que fa a la compravenda, tenint en compte que ara un pis de les característiques citades fàcilment se'n va als 120.000 euros, què podria costar d'aquí no res? Els «danys col·laterals» de la protecció territorial són inevitables, però la reducció al màxim dels efectes negatius hauria de ser la primera prioritat. Com fer-ho? Òbviament contemplant l'essencial: les necessitats, segons disponibilitats, de les persones, la gran majoria de les quals, a Balears, tenen sous que no superen de gaire, si hi arriben, els 1.000 euros mensuals. El problema (també pels interessos dels partits políticos) no és donar, només, resposta a les elits que se poden fer un xalet en terreny rústic, ni als que desgraciadament només poden optar a les vivendes socials. L'èxit o el fracàs del model urbanístic que s'imposi finalment se mesurarà, sobretot, pel seu efecte sobre el gruix poblacional que ni pot optar al xaletet ni tampoc se veu obligat (encara) a demanar vivenda social. Classe mitjana, se deia un temps. Se suposa que és aquest segment social el que dóna estabilitat i estructura socialment. De veres estan governant tenint en compte això? Tant de bo sigui una impressió falsa i els membres del PSIB, PSM, UM, EU i Els Verds estiguin discutint en secret els efectes socials dels models territorials i preparant mesures per disminuir-se els negatius al màxim. Tant de bo... Un desig ingenu, pareix, la veritat.