El punt de vista

Dilluns passat, dia 17, aquest diari informava en portada que «el 16 per cent dels presos tancats a les Balears són ciutadans estrangers». En el corresponent «Apunt» relacionava molt correctament la delinqüència amb la no integració. Quant a la conveniència de la integració hi ha dos punts de vista possibles, que s'han manifestat clarament al Consistori de Palma: quan Sebastià Serra demanà mesures per integrar els immigrants, els regidors del PP (Rodríguez i companyia) trobaren absurd parlar d'integrar els espanyols que vénen a Mallorca (tanmateix és Espanya i tothom, a ca seva, hi està integrat). La reflexió de l'«Apunt» adoptava clarament un d'aquests dos punts de vista en relacionar exclusivament la delinqüència amb la no integració dels estrangers. Si de cas hauria pogut afegir que «les fonts de la nova presó de Palma» no havien facilitat una composició més precisa per lloc de naixement (presos balears i no balears, vull dir). Aquest simple aclariment hauria estat suficient per mostrar els motius de l'omissió d'una informació molt periodística, i per fer saber que dins l'univers mental de la redacció d'aquest diari la distinció bàsica no necessàriament és entre Espanya i la resta del món. Però l'aclariment, el petit indici sobre la ubicació ideològica de l'informador, no va ser considerat necessari. I és que aquests detalls només són detectats i posats curosament en clar quan l'informador tem poder ser ubicat erròniament. No era el cas, i això ens indica que el Diari de Balears, de moment, no ha pogut triar altra opció que la de ser, bàsicament, un periòdic regional espanyol, accessòriament escrit en català (que, però, així i tot, tolera diagnòstics com aquest).

Una mica abans, fa poques setmanes, el PSM va anunciar que demanaria a la Unió Europea com podia posar traves a la compra d'habitatges per part d'estrangers. El Govern danès ho havia aconseguit. El Govern danès havia aconseguit un dret per als seus, els danesos, en contra dels no danesos. El PSM demanava el mateix per als espanyols en contra dels no espanyols. Deixant de banda la inutilitat de presentar una sol·licitud a Brussel·les que discrimina clarament per motiu de nacionalitat (i no com la del Govern danès, que probablement discriminava per raó de residència, argument més acceptable, com s'ha comprovat amb els descomptes per viatjar), el PSM, si és certa la informació, diu que vol obtenir uns drets exclusius per als seus, però resulta, sorprenentment (o no), que els seus no són els residents balears, sinó tots els espanyols. D'aquesta manera la sol·licitud informa de més coses que les que diu literalment: informa que el PSM no considera que la saturació de població o el retrocés de la llengua siguin causats pels no residents, sinó només pels no residents alemanys. Ja tenim el seu punt de vista. Aznar ho té molt més clar; parlant de la immigració va dir: «Aquí tenemos una capacidad de acogida limitada». Canviant el punt de vista, l'argument és demolidor. Aznar s'hauria trobat amb dificultats si els nacionalistes l'haguessin agafat de la paraula, aplicant l'argument a les Illes. Però no ho varen fer perquè, en el seu univers identitari, resulta que els exclosos (els estrangers) són aproximadament els mateixos que exclou Aznar. I, per tant, per als del PSM «aquí» també vol dir Espanya. És a dir, el PSM i Aznar comparteixen el mateix punt de vista.