Anar de gresca noturna, amb el pas del temps, s'ha anat convertint a Palma en una de les activitats més característiques de l'estiu. No solament per a la gent més jove, també per a molta de gent gran.
S'hi han ideat i aixecat instal·lacions i edificis on fer bauxa durant la nit. S'hi han disparat les despeses i els beneficis econòmics d'aquesta activitat. S'hi han elaborat normatives i ordenances municipals que en regulen les actuacions. S'hi ha diversificat moltíssim aquesta oferta al públic.
Qui vol anar de parranga "si porta quatre duros a la butxaca", ho pot fer sempre que vulgui, de moltes i molt diverses maneres, en molts i molt diversos indrets.
Allò que ja treu de polleguera, avui dia, són aquelles altres parrandes que s'estan organitzant «sia allà on sia»: enmig del carrer, al terrat de cal veïnat, a la plaça pública, als balcons de les vivendes, a recintes ben oberts, en establiments oberts fins a les tantes.
Aquí ja no hi valen normatives, ni criteris, ni horaris. Qualsevol nit, a qualsevol hora, per qualsevol motiu i en qualsevol intensitat, qualsevol individu pot muntar impunement qualsevol gresca, farcida de crits i de cantades, de músiques enllaunades, o de grups contractats «ad hoc».
En aquestes circumstàncies, poc importen les veïnades i els veïnats que necessiten descansar, pel simple fet que l'endemà ben matinet se n'han d'anar a fer la seva feina. No s'està parant gens ni mica d'esment a les molèsties que s'hi ocasionen, ni a les histèries que s'escampen pels voltants. Això no importa. Tothom hi pot fer el renou que vulgui, amb l'anuència de l'autoritat municipal.
I això sí que ha canviat aquest estiu. A Palma ja no hi valen ni denúncies, ni escrits, ni instàncies, ni telefonades, ni comunicats, ni signatures... adreçades a les autoritats municipals. No hi ha res ni ningú que arribi a posar fre a tanta disbauxa.
Durant l'estiu, de parranga et fan anar, tant si vols com si no vols, sense moure't de ca teva. T'entren ganes que s'acabi, molt abans de sant Bernat!
