Fonamentalisme

El que va succeir el dimarts dia 11 de setembre de 2001 als Estats Units és el que se'n diu un fet històric. Un fet històric dels pitjors, si no el pitjor, que ha viscut Occident des de la caiguda del Mur de Berlín i la instauració d'un nou ordre mundial. Certament, en aquests moments és massa prest per a qualsevol anàlisi una mica acurada; tanmateix, l'acció i la seva celebració per alguns pobles, ens posa al davant d'un dels reptes del nostre món. El menyspreu per la vida humana és una cosa absolutament superada per bona part de les societats mundials, el problema, i és això, un problema per molt d'eufemismes que alguns utilitzin, és que per una part d'aquestes societats això no és així. Per una part de les nacions, ni la vida, ni la dona (la igualtat), ni altres elements, que es poden convertir en valors, són bàsics, són previs i superiors al sistema polític, que els reconeix i garanteix, no els crea. El problema és que per alguns la interpretació religiosa d'un líder espiritual és molt més important que els assanyalats elements. Perquè allò que és difícil d'entendre en la nostra mentalitat, és que al segle XXI hi hagi éssers capaços d'investir-se de la veritat absoluta, hi hagi éssers capaços de morir matant per no se sap quina causa, hi hagi éssers capaços de vitorejar les desgràcies alienes, la mort d'innocents. No s'ha tret cap lliçó d'un passat ple de confrontacions, assassinats, guerres i exterminis? Simplement, no els interessa el passat, ni els interessa treure'n lliçons, saben que tenen la veritat i com a dogma immutable l'apliquen sense contemplacions. No hi ha lloc per al dubte, no s'ha de debatre res, qui no hi estigui d'acord més val que no ho manifesti perquè el passaran per la pedra. Ni tan sols l'odi sembla un sentiment prou potent per materialitzar el caos de la manera que hem viscut. És obvi que els Estats Units no estan lliure de pecats, ara bé, per continuar en la línia bíblica, qui estigui lliure de pecat que llanci la primera pedra. I d'això es tracta, que els països islàmics comencin a sortir d'una versió fonamentalista del seu fet religiós, per anar cap a la separació del fet religiós del fet polític, i cap a una versió cívica del text sagrat. Potser això és la típica actitud europea i angloxasona de superioritat, de voler traslladar el nostre model convivencial a altres indrets amb una altra cultura i una altra visió. Potser sí, però almanco nosaltres estam disposats a reconèixer la nostra equivocació, estam disposats a parlar-ne. Tot és massa confós per carregar les tintes, com diuen els entesos, ara és el moment de la prudència, no és qüestió de cercar culpables. Prejutjar sense tenir tota la realitat a la vista ens condueix a la injustícia. Tot amb tot, crec que és una bona ocasió per formular algunes reflexions, perquè el més fotut de tot és que hi ha dubtes que, de vegades, públicament es fan implantejables si no vols formar part del club dels racistes. Tots els mitjans assenyalen grups radicals musulmans, tal vegada, tothom s'equivoca. És possible que es tracti d'uns sonats amb motivacions irracionals a descobrir. Tot amb tot, si una generalitat gira la vista cap a tu no deu ser per casualitat, i si no ho és, alguna relació estranya hi ha en el subconscient col·lectiu i a alguna causa deu respondre aquesta relació. Fins i tot, per ventura quan aquestes ratlles siguin publicades ja es coneixerà el culpable, sigui com sigui, no crec que el xoc de valors que vivim perdi actualitat. La barbàrie humana no té límits previsibles, de fet, els europeus cultes fa poc més de cinquanta anys en vàrem donar mostres abastament. Hem de ser tan autocrítics com crítics, i alguns pics sembla que només saben fer el primer i no el segon per un respecte mal entès. Si la història és un avançar continuat, amb ziga-zagues però al final cap amunt, en alguns pobles existeixen revolts, molt pronunciats, que no semblen pujar.