Destrucció mútua

TW
0

Una formulació d'aquesta mena no s'acaba de semblar a un ultimàtum. Reconèixer que hi ha diverses opinions però que la determinació final es prendrà per unanimitat significa que s'intentarà una síntesi. Aquesta dinàmica implica que ni tan sols s'arribarà a la votació de dues posicions contraposades, sinó que s'aniran assajant vies intermèdies fins que no arribi el consens. És complicat però funciona quan, en les parts, el dessig d'unió predomina sobre el de ruptura. Sembla que aquest serà el mètode que Unió Mallorquina farà servir per resoldre la qüestió de les seves relacions amb els socis del Pacte de Progrés. El que funciona internament, també pot ser vàlid per a les relacions externes. Però, s'ha de saber si hi ha voluntat d'acord que no obri ferides i no deixi ni vencedors ni vençuts.

Pareix ésser que el PSM haurà desenvolupat un paper fonamental en el que pot ser una aproximació de posicions el Pacte de Progrés i, per ventura, es faran bones les tesis de Pere Sampol que la crisi no arribarà a existir. Des d'una perspectiva cínica, podríem pensar que els ressorts de la destrucció mútua assegurada s'han activat i han servit per reconduir una situació que se'ls començava a escapar de les mà. Els líders del Pacte s'hauran de sucar el cervell per trobar un sargit imaginatiu per al descosit abans que no arribi el debat de política general. Si no ho aconsegueixen, el PP no tindrà cap necessitat de participar-hi. Bastaran ells tots sols per demostrar que l'invent no funciona. En fi, que ens continuarem «divertint», almanco durant un meset.