Anam pel bon camí, o hi hauríem d'anar si volem mantenir l'esperança d'un futur en què l'Estat plural i respectuós s'alliberi d'herències medievals. I anam pel bon camí gràcies, com sempre, al coneixement. Perquè, es podrien mantenir molt de temps els privilegis de l'Església Catòlica si se'ns mostren amb la seva crua realitat? No solament hem vist com especulen "juguen" amb els diners dels nostres imposts, si no que ara, també, hem pogut tastar l'evidència d'un allunyament cada vegada més gran entre el despòtic funcionament d'aquesta organització i la realitat d'una societat democràtica, o formalment democràtica. No quatre, si no tots els professors de religió (per què serà que no necessitam afegir catòlica per saber de quina parlam) haurien de ser acomiadats de les escoles públiques; i ja ens està bé si aquest exercici de profil·laxi democràtica el comencen els mateixos bisbes. Que ho facin en nom de la «coherència» és un detall d'inexactitud sense importància; el més rellevant és que s'ha obert la veda de la integritat (per cert, integrisme deu venir d'aquí?), i això, si no ho aturen, va en el bon camí. Com sempre, la puresa, la integritat, etc. només s'exigeix als esglaons més baixos de les institucions: per això no hi ha por de veure la Conferència Episcopal demanant comptes a aquells dels seus que els han perdut.
També es deuen considerar íntegres els protestants que atemoreixen infants a Belfast, malgrat que tots coincidiríem a anomenar-los integristes. Però aquest mot l'hem reservat, amb tota la càrrega d'hipocresia de què som capaços en aquesta societat, per als qui no són del nostre àmbit de «civilització», és a dir: el del Down Jones. Ja ens està bé que hi hagi talibans per tranquil·litzar-nos després de definir-los com a integristes. Si no hi fossin hauríem d'utilitzar aquesta paraula quan un govern, amb l'excusa de la legitimitat de les urnes, decideix què pertany o no a la tradició literària d'una cultura. Com els taliban, els bisbes espanyols i altres il·luminats per l'estil, el senyor Zaplana també és coherent; molt coherent. Perquè ja em direu per a què necessita un valencià conèixer Llull, Espriu o Turmeda per fer doblers. La resta dels habitants del món, tampoc, és vera, però només el País Valencià té un president que confessà el motiu de la seva dedicació política: «fer doblers».
Servirà de res que la senyora Munar demandi una façana marítima de Palma menys urbanitzada i més verda? No, però ja m'agradaria creure que el poder d'ordenació urbanística que té el Consell de Mallorca serà utilitzat en aquest sentit. Si al final, la Seu queda custodiada pel producte d'una altra «operació» especulativa, caldrà saber a qui s'advertia: al PP de Cort? a GESA? o a Mapfre?
