D'un llibre, el que realment importa no és la novetat, és la qualitat; especialment, pel meu gust, la qualitat de les idees, molt més que la qualitat de les formes. I ja sé, per descomptat, que el maneig d'idees no es dóna amb massa freqüència entre nosaltres. Sobretot, ens manca de manera quasi absoluta un gènere que ens sona a cosa remota, totalment forastera a la nostra realitat, amb el consegüent menyspreu que ens inspira tot el que ens resulta foraster. Em referesc a la filosofia. Si podem definir la poesia com la parenta pobra, com podríem definir la filosofia? Tal vegada com la forastera que ens fa arrufar el nas? Sí, decididament, les idees no són el nostre fort.
Justament per produir-se dins aquesta seguera filosòfica nostrada, crida més l'atenció un llibre com El rostre de l'altre, de Xavier Antich, que certament no és cap novetat ja que va obtenir el premi Joan Fuster, dins els XXI Premis Octubre de València, l'any 1993. La veritat és que feia anys que el tenia fitxat però fins ara o suara no l'he pogut aglapir. I també és veritat que segurament és la més eficaç introducció al pensament de Lévinas que conec. Qui és Emmanuel Lévinas? Doncs, juntament amb Jean-Paul Sartre i Albert Camús, un dels tres majors moralistes que la cultura francesa del segle XX ha contribuït al pensament i a la literatura mundials. Nat el 1906 a Lituània en el si d'una família jueva, va viure de prop la Primera Gran Guerra i la revolució russa a Ucraïna, passà a estudiar a Strasbourg el 1923 i, nacionalitzat ciutadà francès el 1930, fou internat a un camp d'oficials presoners a Alemanya a començaments de la Segona i no en sortí fins a 1945, mentre gairebé tota la seva família que s'havia quedat a Lituània va perir a l'Holocaust per antonomàsia. Un dels aspectes que cal destacar de la seva trajectòria intel·lectual és la seva peculiar influència en el pensament de Sartre, a l'inici de la carrera d'aquest "ja que va ser qui li va donar a conèixer la fenomenologia de Husserl" i ben al final de la mateixa, per la intermediació de Benny Lévy "l'excapitost maoista convertit o reconvertit al judaisme", quan pot dir-se que va fer trontollar tot el pensament sartrià, com darrerament ens ha explicat Bernard-Henri Lévy en el seu magnífic tractat, recomanable per tants de conceptes, Le siècle de Sartre.
Però el gran tour de force de Lévinas "com ho explica molt bé Xavier Antich en El rostre de l'altre" ha consistit a plantejar, per primera vegada en tota la història de la filosofia, la prioritat de l'ètica part davant de l'ontologia, de sempre considerada la filosofia primera. La responsabilitat per l'altre "l'altre que no puc fer mai meu perquè no el puc reduir a cap concepte", segons Lévinas, precedeix tot esforç cognoscitiu, tot pensament encasellador. El respecte davant el proïsme seria anterior a tot coneixement dels ens. El rostre que, cara a cara, tenc davant no pot esser tematitzat, reduït a cap etiqueta. De fet, tampoc no és possible l'autoetiquetatge. Com assenyala Antich: «l'home desborda sempre allò que el jo sap d'ell; és refractari a qualsevol tipologia, a qualsevol classificació». I també: «ens cal un pensament reivindicatiu i, al mateix temps, autocrític, un esguard lúcid a la defensa de la inviolabilitat de l'altre i del dret a la diferència». El conèixer i el pensar fracassen davant l'altre. El respecte és anterior a ambdós.
Òbviament, un pensament tan radicalment nou no és un pensament fàcil. Recoman vivament el llibre de Xavier Antich per començar a entrar-hi.
