L'altre vespre mataren un venedor de magranetes, o de cacauets. Tot passà damunt un escenari i la ficció era tan versemblant que tot pareixia real. Però la reportera de la premsa del cor ho va espatllar tot. Aquest personatge sabia més del que tocava, inexplicablement. Bastaren uns segons del seu parlament per esfondrar tota l'obra. Abans, tots els personatges que havien entrat a l'escena del crim "la casa d'un venedor de cacauets" havien fet les preguntes oportunes i, a poc a poc, s'havien informat dels fets. Però la reportera sabia coses que els altres personatges no li havien dit. En aquest moment, desgraciadament, em vaig témer que em trobava davant una obra de teatre.